RecordemVideoclips

VerdCel estrena el videoclip ‘Tenim els dies’

VerdCel estrena el videoclip ‘Tenim els dies’ del seu darrer disc ‘Argilaga’.

VerdCel_Argilaga_portada

VerdCel / Argilaga

Cançó: Tenim els dies
Any: 2014
Discogràfica: Autoedició

VerdCel:

“En aquest 2015 aquesta cançó i les imatges del videoclip, humilment, volen acompanyar-nos en la cerca de la igualtat i la justícia, en el camí de la democràcia real i la llibertat en majúscules.

El que ha estat el nou disc de VerdCel té com a protagonista el foc. Si en l’anterior treball, ‘Els dies del Saurí’, l’aigua servia per canalitzar totes les emocions viscudes sota el context social i nacional actual, ‘Argilaga’ n’és la resposta.

‘Tenim els dies i les mans’, el triomf del dia a dia, la potència exponencial si ens ajuntem, la força que se’ns brinda cada matí per canviar les coses, per capgirar la situació personal, social i nacional, aquella que ens oprimeix i ens empresona.

I és que podem tindre en compte molts elements per ‘posar a la motxilla’ per fer camí cap a una anhelada i ansiejada revolta. Avituallaments necessaris i que ens hi impulsaran segur; com l’estima dels més propers, un cert equilibri personal que cadascú pot procurar de formes diverses, saber reposar forces, crear xarxa, molt prop i amb consciència global, com la teranyina de punxes de l’argilaga, i amb un convenciment clar, la desobediència és l’única clau, aquella que, com diria Ovidi, obre tots els panys.

El camí és tortuós, cal vèncer primer la provocació originària del domini i l’èxit del l’ofegament que patim: la por. Segueix la ràbia, que costarà redreçar-la per construir, costarà tant com profitosa és quan ens hi posem: hem d’aguantar el pols si més no. Tot l’esforç intens ens esgota, i un cert to asèptic primerenc dona pas a un clivell d’esperança. A poc a poc avancem i finalment copsem l’horitzó. Tot i que no seria bo que ens hi confiem, vigilar mai és sobrer. Sempre poden els de sempre o nous tornar, i nosaltres mateixos podríem caure en la trampa de ser allò que hem detestat, allò que ens ha oprimit i empresonat en temps passats”.

Comment here