Recordem

Una ciutat invisible, nou disc de Tardor

Els valencians Tardor presenten el seu segon disc anomenat `Una ciutat invisible´(Mésdemil, 2014). Un disc on el grup ens situa en un espai imaginari forjat a partir de les vivències que els seus tres membres originals han experimentat en tres ciutats europees diferents: París, Brussel·les i València.

Durant aquest any lluny dels escenaris, la jove formació valenciana ha elaborat un disc més madur, més conceptual i amb més matisos a tots els nivells. Un relat musical on s’amaga una part important de les seves vides.

Tardor01

El disc, que ja es pot trobar en format digital, arribarà en format físic a partir del concert de presentació, que tindrà lloc el proper 11 de desembre a les 22:30h a la Sala Matisse de València en companyia del grup Mai Mai.

Tardor: “Una ciutat invisible. Com qualsevol i com cap altra. Una ciutat que no existeix, construïda a partir de les il·lusions i les pors, dels anhels i les derrotes de tres persones distintes en tres llocs distints. Un lloc imaginari on hem aconseguit alçar l’edifici malgrat la distància.
Asfalt, ombres, llum, soroll, pols, gent. Esperança. Totes les ciutats són iguals i diferents a l’hora, un ecosistema fàcilment identificable. Brussel·les, París, València. Un triangle de ciutats. Tres realitats que s’assemblen, a pesar dels matisos que les fan úniques. De la sensació d’estar vivint vides completament diferents però descaradament semblants neix el desig de construir una ciutat comú, invisible, que tot i que no pot xafar-se existeix en la mesura en què nosaltres la fem real. L’hem alçat per mantenir-nos a prop. Per convertir tres llocs distants en un únic refugi on trobar-nos.
A la ciutat invisible hi ha un riu on els veïns seuen a esmorzar quan el Sol regala uns graus de més. El metro recorre les seues entranyes i amaga milers d’històries úniques, camuflades en un entorn de rutina. A la superfície, la gent circula sense mirar als ulls els altres vianants. Quan plou tot són paraigües. A l’hora de dinar, els carrers fan olor a menjar. Per les nits, a excés.
Una ciutat invisible és tornar a casa després d’haver passat molt de temps, pot ser massa, vivint paral·lelament a un indret que no existeix, per mantenir viva una il·lusió comú en un lloc on només nosaltres hem tingut accés.
Ara el compartim amb vosaltres. Tornem”.

Comment here