“Llampigots i Bufarandes” d’Smoking Bambino (Esteve Saguer Costa), és un disc íntim, tranquil i assossegat. Folk noctàmbul que beu molt de la cançó d’autor, però amb moments de certa explosió sonora i visceralitat, amb pinzellades de blues i tocs de jazz.
“Llampigots i Bufarandes” són dues paraules inventades, que no existeixen als diccionaris, i que si algú es parés a pensar en elles, els hi podria donar el significat que volgués. Smoking Bambino en el moment d’inventar-les, les va utilitzar per expressar allò que no té sentit, com quan una persona se’n va per les branques i s’allunya del tema de conversa -Els dies previs a començar a treballar en les cançons del disc, encara sentia que el fet d’enregistrar i publicar un disc eren “llampigots i bufarandes”-.
L’enregistrament es va dur a terme a partir del 24 de setembre de 2022 a Estudis Ground, amb Jaume Figueres. En les sessions de gravació i van participar Manel Fortià al contrabaix, Enric Teruel a la guitarra, piano, orgue i bases rítmiques, i Smoking Bambino a la guitarra i veu.
Smoking Bambino va publicar l’any 2008 el seu primer treball titulat “Lost & Found”. L’any 2009 enregistra “Let me play another song”, el 2010 “Old Stones” i el 2012 “Moonshiner”, tots ells amb la col·laboració del percussionista Aniol Casadevall. Els concerts d’aquests discs els van portar a molts escenaris de Catalunya com la Fira al carrer de Vila-Seca (on els van donar el premi AIE), al Mercat de Música Viva de Vic, a l’Aphònica de Banyoles, al Festival de Guitarra de Barcelona, al Primavera Club, entre molts altres. La gira també els va portar per França (París, Marsella, Tolosa, Lió, Bordeus, Lille, etc.) i Finlàndia.
L’any 2013 va enregistrar “The spark”, un EP gravat en directe amb guitarra i veu. L’any 2014 va publicar “The flame”, un altre EP gravat a Lille (França), amb la col·laboració de músics gals.
Els dos anys següents els va dedicar a fer concerts en solitari i a preparar el seu cinquè disc, “Storm & Drunk”, un treball que va suposar un canvi en l’estil i la formació del grup. Sense abandonar la profunditat introspectiva i intimista que caracteritza la música d’Smoking Bambino, aquest àlbum va adquirir una atmosfera nostàlgica i poètica amb pinzellades de jazz primari, tints de blues i un folk més sòrdid i noctàmbul, que aporta a la seva música un aire més de crooner que de cantautor. Tant en el disc com en els directes va incorporar nous instruments com el saxo, la trompeta, els teclats, el contrabaix i la bateria. El disc el van presentar a l’Auditori de Girona, a Sala Barts i a la Casa Goldferichs de Barcelona i al Festival Insomni, entre d’altres.
En aquella mateixa època Smoking Bambino va començar a viatjar a Nova York per presentar la seva música, i va fer concerts en solitari a petites sales com Sidewalk Cafe, Pete`s Candy Store, The Topaz o Jalopy Theater entre altres. El 2018 enregistra el que en principi havia de ser el seu sisè disc, “Lost in the heart of the city”, un treball que a causa de la pandèmia i assumptes familiars finalment s’ha quedat en un calaix.
