Romeu i Julieta de la Compañía Nacional de Danza

SILVIA JUANES | 28/05/2013

El passat 18 i 19 de maig vam tenir el plaer de gaudir de l’estrena a Catalunya de la Compañia Nacional de Danza, interpretant un sorprenent “Romeu i Julieta” al Teatre – Auditori de Sant Cugat del Vallès.

Cartell de l’espectacle de Dansa
Per obrir boca, el matí de dissabte l’assaig va ser obert al públic i diumenge al matí hi va haver Classe Magistral a càrrec de José Carlos Martínez, director de la CND, dirigida a estudiants de dansa de nivell avançat.
Sota la direcció i coreografia de Goyo Montero aquest conjunt de ballarins donen una bona mostra de la seva qualitat tècnica, interpretativa i sincronització, en les nombroses coreografies individuals, pas a dos, tercets o en grup. El director diu que ha respectat fins a l’extrem la partitura original de Serguei Prokófiev, una de les millors que s’han escrit mai per la dansa i ja de per si sola perfecta.

El personatge d’en Mab és el narrador del drama dels amants condemnats per l’odi de les seves famílies, amb el monòleg original en anglès. Amb una primera escenografia que em va recordar a la guerra de bandes de West Side Story s’inicia aquesta obra i trenca amb tots els esquemes que teníem de l’obra fins aleshores. Destaquen una Julieta interpretada per Marina Jiménez, que transmet un amor pur i innocent, un Romeu, Aleix Mañé, enamorat i disposat a tot per la seva amada, lady Capuleta/Ama, Elisabet Biosca, que ens transporta de l’amor gairebé a l’odi, i que ens fa posar la pell de gallina amb el seu crit esfereïdor, entre d’altres.
Amb l’ajut de la música, la llum, vestuari i una escenografia senzilla que ens acompanyen durant tota la representació, el minuts volen i van captant l’atenció i despertant la passió del públic. No només es balla una obra coneguda per tots, també s’interpreta i, tot i conèixer el desenllaç de l’obra, els ballarins ens sorprenen i emocionen. Destacar l’escenografia del Palau, on passem del negre dels vestits, escenari i mòduls al daurat amb un cop d’efecte per la llum i la caiguda d’unes cortines.
Al final de la representació, el públic emocionat i satisfet va aplaudir a tota la companyia. Aquest espectacle que ha sortit de Madrid i que viatjarà per Espanya i per Europa al llarg d’aquest any, els permetrà gaudir d’una història coneguda per tots però que els sorprendrà. Si voleu més informació referent a la seva gira, feu clic AQUÍ
Aquesta companyia ens ha demostrat que hi ha un futur després de Nacho Duato.
Director artístic: José Carlos Martínez
Direcció i coreografia: Goyo Montero
Música: Serguei Prokófiev (1891-1953); Musikverlag Hans Sikorki, Hamburgo
Escenografia i vestuari: Goyo Montero, Verena Hemmerlein
I·luminació: Goyo Montero i Olaf Lundt
Estrena mundial pel Ballet de l’Òpera Estatal de Nuremberg en el Staatstheater Nuremberg, el 21 de febrer de 2009.
Estrena per la Compañía Nacional de Danza al Teatre de Madrid, el 16 de abril de 2013.

Font del vídeo: Youtube