GeneralRessenya de discsSala de Premsa

´Refugi´ nou disc de Marc Parrot

El nou disc de Marc Parrot, quatre anys després de l’anterior, ‘Sortir per la finestra’ (Música Global 2014), representa un canvi de cicle per a aquest inquiet creador barceloní. Després de jugar al llarg dels anys amb realitats imaginàries, personatges inventats i trames d’interpretació lliure, ‘Refugi’ mostra un Marc Parrot més directe, clar i confessional, que transmet reflexions i sentiments amb el cor a la mà. Cançons en primera persona on s’explica d’una manera diàfana, anant a l’essència d’una lletra explícita i una sonoritat transparent. Un disc que obre una nova etapa, doncs.

Marc-Parrot_Refugi_Portada

Hi trobem peces com ara ‘Misteriosament feliç’, embolicada amb els lluminosos arranjaments de Blaumut, on el Marc expressa un moment de plenitud i joia desvinculat d’una raó concreta, amb llibertat i sense càrregues: “Ningú no m’espera / no tinc res de què fugir”. O ‘Perdre el temps’, on ens fa pensar en la raó de ser de les nostres urgències quotidianes, en què anem a mil per hora per assollir fites que després no som capaços de gaudir, en “una cursa que no guanyarem fins que no ens aturem”. A ‘Química’ ens parla de quan la simbiosi amorosa i sexual és completa, i a ‘Acròbates’, apunta als artistes que se la juguen a la corda fluixa, com la companyia Los Galindos, inspiradora de la cançó.

Perquè ‘Refugi’ és un disc i alhora un espectacle. Tot el repertori està íntimament associat a un concepte escènic singular, dissenyat pel Marc i Los Galindos, i coproduït pel Mercat de Música Viva de Vic, el Grec i el festival (a)phònica. Aquest nou cançoner es mostrarà sempre d’una manera molt especial, en una ubicació exclusiva, una iurta, carpa amb capacitat per a cent persones, on s’encabiran músics i públic. En aquest escenari a mida, dins i fora, s’establirà una relació viva entre les cançons, l’espai i les experiències sensorials, propera, emotiva i plena d’efectes i situacions inesperades.

Marc Parrot ens sorprèn així amb una obra que ens convida a repensar el rite dels concerts, i que ho fa mitjançant les cançons més càlides i explicatives de la seva trajectòria, que ha cuinat amb l’ajut de Dani Ferrer (el teclista de Love of Lesbian) i Lluís Cartes. Després d’haver fabulat en el passat amb personatges sovint excèntrics, desenfocats o amb problemes de percepció, a cançons com ara ‘Superheroi’, ‘Mentider’ o ‘Ulleres per veure-hi malament’, ara el Marc mira la vida de cara i ens l’explica sense embuts, amb tota la sensibilitat i afany de comunicar.

Font: Música Global