Quatre vies per a la independència

Ara fa vint anys que diverses nacions d’Europa van convertir-se en estats independents: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia, per triar-ne tres de diferents. Però també van passar a tenir estat propi Txèquia, Lituània, Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, les repúbliques del Caucas, les centreasiàtiques i les de la Iugoslàvia dominada pels serbis. Ara és Catalunya qui es planteja aquesta opció, amb esperança i amb molts interrogants.

Tothom hi diu la seva, però sovint amb poca informació. Martí Anglada, expert en política internacional, ha estudiat sobre el terreny la via d’accés a la independència d’aquestes nacions i en coneix els problemes i les solucions adoptades. Després d’anys d’estudi, ofereix aquest balanç oportú.

Martí Anglada (Girona, 1949) ha estat cap d’Informació Internacional de Televisió de Catalunya i comentarista de política internacional a TV3 i Catalunya Ràdio. És llicenciat en Dret i en Ciències de la Informació per la UAB. Es dedica al periodisme en l’àmbit de la informació internacional des del 1976. Va ser corresponsal a l’estranger amb La Vanguardia a l’Orient Mitjà a finals de la dècada dels setanta. Va informar des de Beirut, El Caire i Bagdad. Es va establir finalment a Israel, quan Espanya encara no hi tenia relacions diplomàtiques. La segona corresponsalia va ser a Itàlia i al Vaticà, durant tres anys. Després va estar a la Gran Bretanya. També va publicar, a La Vanguardia, series de reportatges sobre la Banya d’Àfrica, la Xina del judici a la vídua de Mao i la Nicaragua sandinista. Es va incorporar a TV3 el gener del 1984, en començar les emissions diàries, i en va ser el primer delegat a Washington. Durant els últims anys, ha estat estudiant sobre el terreny els nous estats independents d’Europa.

Font: