REDACCIÓ | 18/05/2013
Què dirien Cambó, Prat de la Riba, Macià, Gaudí… de la Catalunya actual?
A través de diàlegs imaginaris amb tots aquests personatges històrics, Jordi Cabré reflexiona, pregunta, provoca, actualitza i posa les idees del catalanisme del segle XX amb el context del segle XXI, en un exercici estimulant, curiós i intel·ligent. (El llibre inclou una entrevista inèdita amb Artur Mas)
« Diuen que la història sovint es repeteix: aquest llibre no pretén que la història es repeteixi sinó saber si la història pot fer un tomb. »
La història del catalanisme es troba en un punt d’inflexió, però en què s’assembla el moment actual a les etapes anteriors? Què haurien fet Prat de la Riba, Cambó o Macià en la pell d’Artur Mas? Cal respectar la llei? Cal témer la guerra? Cal prioritzar l’ordre i l’economia? En què cal unitat i en què no? Què té ERC de l’ERC de tota la vida, i què té CiU el pactisme de la Lliga o del rupturisme d’Acció Catalana?
I els adversaris d’aquest procés, quin poder han tingut sempre dins de Catalunya? El fenomen dels indignats, és veritablement nou? El catalanisme és un invent de burgesos? La Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme i les Avantguardes són fenòmens aliens al que avui ens passa? Seria possible avui un Tancament de Caixes com el de l’època del doctor Robert? Amb quines garanties es fa un procés d’autodeterminació? Quin respecte a la llei van tenir les proclamacions de Francesc Macià? Podem caure en un nou Sis d’Octubre? En definitiva, vivim un capítol del tot inèdit, o una actualització de capítols anteriors?
El diàleg amb alguns dels polítics, filòsofs i artistes catalans més importants del segle XX ens permet de veure les sorprenents semblances del procés actual amb moments històrics no gaire llunyans però emmascarats pel franquisme. Relligar amb uns temps en què tot semblava possible ens il·lustra sobre si en aquests moments també tot ho pot ser. Diuen que la història sovint es repeteix: aquest llibre no pretén que la història es repeteixi sinó saber si la història pot fer un tomb.
Jordi Cabré (Barcelona, 1974) és advocat i gestor cultural. Durant els últims anys ha exercit també com a Director General de Promoció i Cooperació Cultural al govern de la Generalitat, a banda d’altres responsabilitats polítiques. Literàriament ha cultivat sobretot el gènere novel·lístic i l’assaig. L’any 2000 publicà la primera novel·la, Postal de Krypton, i el 2007 La pregària del Diable, guanyadora del premi El Lector de L’Odissea. El 2004 va ser finalista del premi Sant Jordi amb Rubik a les palpentes i, dos anys després, obtenia el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la amb El virus de la tristesa. Amb Després de Laura va tornar a obtenir el premi finalista del Sant Jordi 2010. És articulista del diari El Punt/Avui i del suplement Cultura/s de La Vanguardia, i col·labora sovint en diversos mitjans radiofònics o audiovisuals com TV3, 8TV, RAC1 o Catalunya Ràdio.
Comment here
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.