No tinc nòvia – Un dia qualsevol de setembre

Controvertit single de presentació del primer treball dels ‘No tinc nòvia’ sota el títol ‘Un dia qualsevol de setembre’.

‘Un dia qualsevol de Setembre’ narra la història d’un jove resistint al setge de Barcelona de 1714. Vol mostrar el sentiment de POR que tota generació impulsada a la guerra ha hagut de sentir a la seva pell.

NO TINC NÒVIA (Jordi Vives i Micky Laborde) presenten el seu primer treball discogràfic ‘Mil Direccions’ i ho fan amb aquest controvertit primer senzill titulat ‘Un dia qualsevol de Setembre’. Un tema ambientat en els fets històrics que van constituir el setge de Barcelona de 1714, que narra la història d’un jove resistint a la batalla i mostra la seva por a perdre la vida d’una manera, per ell, sense sentit. Parla de l’enyorança de les petites coses que fan possible una vida feliç.

És un tema que aconsegueix arribar al cor de qualsevol amant de la historia catalana, com és el propi Jordi Vives, ja que està inspirada en els fets que defineixen els pobles, les cultures i el propi ADN, que es transmet de pares a fills, igual que les sensibilitats i els sentiments, creant d’aquesta manera una connexió cap a aquells que van fer possible el que som i tenim.

El tema sorgeix a la primavera de 2010, després de que el seu autor (Jordi Vives) llegeix dos llibres sobre la Guerra de Successió del s.XVIII, i després que un incendi domèstic quasi acabés amb la vida de la seva família i la seva pròpia. En aquell moment va agafar la guitarra i es va deixar atrapar per la inspiració, que li va regalar ‘Un dia qualsevol de Setembre’, amb tota la intenció dels sentiments d’un noi de 20 anys abocat a lluitar en el Setge de Barcelona. Descriu un moment concret històric però sobretot, és un tema que parla de la por. La por a morir a la flor de la vida, quan no toca.

Van voler gravar un videoclip diferent, però degut als problemes econòmics per ambientar-lo en el s.XVIII, es va recórrer a buscar les millors localitzacions possibles per recrear l’escenari d’una guerra. Es va gravar a Camarasa, un poble de Lleida. Un escenari imprescindible per conèixer el que va passar al final de la Guerra Civil al front del Segre. També a les trinxeres del Merengue, reconstruïdes recentment. Unes localitzacions perfectes per simular una confrontació bèlica, una resistència per part d’un exèrcit molt reduït. Un espai on centenars de nois de la ‘Quinta del biberó’ deixaren la vida entre crits i plors. El videoclip està dirigit per Donatello Romanazzi i produït per Domo Film al Novembre de 2011.

Una cançó que és un reconeixement i recordatori cap a aquells que van perdre la vida i una forma d’explicar que, tot i que la cançó es situa en un context de fa 300 anys, la no resolució del conflicte havia portat en certa manera a posteriors conflictes, com la Guerra Civil Espanyola.