‘Nèctar’, és el tercer àlbum de les barcelonines Balkan Paradise Orchestra

‘Nèctar‘, és el tercer àlbum de les barcelonines Balkan Paradise Orchestra, compta amb les col·laboracions de Meritxell Neddermann i Maruja Limón, la producció d’Arnau Altimir (bateria d’Oques Grasses) i el disseny del reputat artista digital Luis Toledo “Laprisamata“.

Cançó a cançó:

“Flowin‘” és l’encarregada d’obrir el disc. La cançó, en col·laboració amb la pianista, compositora i cantant Meritxell Neddermann, dona la benvinguda a la nova era de les Balkan Paradise Orchestra. La cançó sorprèn amb un solo de sintetitzadors i tot de clucades d’ull a la música disco i electrònica: un tema per fluir i emprendre aquest viatge musical per onze cançons que transporten a diferents ritmes i racons del món.  

El disc continua amb “Cheesy“, un reggaeton juganer i alegre que, sense lletra i amb melodies amb petites reminiscències balcàniques, vol donar una dimensió fresca i irònica als estereotips que s’associen a aquest gènere. La segona col·laboració del disc arriba amb “A tu manera“, de la mà de les Maruja Limón, amb qui la banda comparteix una relació molt estreta i una trajectòria plena de punts en comú. La cançó és una mescla latin-house rumbera, que convida a gaudir i expressar-se lliurement, sense sentir el pes dels codis socials. Les ganes de jugar i experimentar segueixen amb “Do“, una cançó irònicament composta en la tonalitat de Re menor, amb tocs de ska, però portats al característic format fanfàrria.  

Torna la veu, però aquesta vegada neix de les pròpies integrants de Balkan Paradise Orchestra, que s’uneixen als seus instruments per cantar col·lectivament “Estimar“. La cançó segueix la línia més reivindicativa del disc i anima a mirar endins des de la sinceritat, estimar-se a un mateix i als altres. Seguidament, “Neue“, que beu de la música balcànica i els boleros per reflexionar al voltant de l’amor i el desamor. Aquí les Balkan Paradise Orchestra conviden a repensar la concepció tradicional del desamor i entendre’l com una evolució cap a una nova dimensió. La segueix “I’m Paciència“, el que va ser el primer avançament de Nèctar. La cançó és “tot allò que passa entre una idea i el moment en què es fa realitat”, fent de nou al·lusió a l’imaginari de les abelles i el treball en equip, indispensable al llarg del procés de creació d’un disc com aquest. 

Encarant la recta final de l’àlbum arriba “Ella“, una cançó que fa referència a una de les icones més rellevants de Catalunya, una de les dones més venerades del país: la Mare de Déu de Montserrat. La cançó parteix de l’amor de les Balkan Paradise Orchestra per la terra i les arrels, dels idearis folklòrics catalans, amb cert sentit de l’humor. No entra en temes religiosos i transita també entre ritmes llatinoamericans i del nord d’Àfrica. Del Mediterrani passem als Balcans amb “Lament“, un tema amb sonoritat gypsy-balkan i melodia solemne i lenta que fa pensar en una lamentació. Continuant viatjant amb les sonoritats balcàniques, arriba “Pamb“, que s’inspira en la música tradicional de la brass band més reconeguda de música balcànica: Boban Marković Orkestar. Una cançó rotundament ballable a ritme de cúmbia i ska. 

Culmina l’àlbum “Abelles reines“, on les membres de Balkan Paradise Orchestra fusionen les seves veus per explicar qui són. Com abelles reines, la singularitat i la força de cadascuna de les integrants aporta una contribució única i indiscutible al rusc, és a dir, al projecte. La cançó és una oda a la unió i la força col·lectiva que caracteritza la banda, que ha donat vida a l’imaginari de Nèctar.  

FONT: VIBRA COMUNICACIÓ