‘La veu del poble’ és el primer disc de Maskarats

Avui ens complau presentar-vos el primer disc de Maskarats, banda de La Sènia, el Montsià.

Van debutar en públic, el desembre del 2008 amb el nom de “Amagueu-vos tots” en aquestos anys la formació ha canviat de nom i a algun dels seus membres per diferents circumstàncies, tot i mantenir intactes els seus objectius inicials “gaudir i fer gaudir amb la música ska, transmetre els seus ideals i denunciar tot allò que no els agrada de la societat i el món on viuen”.

Fa poques setmanes han presentat el seu àlbum de debut anomenat ‘La veu del poble’.  A Au va! ens volem endinsar en ell i els hi hem demanat que ens comentin aquest primer treball cançó a cançó.

‘La veu del poble’ és el fil conductor del disc, és el nexe d’unió entre les diferents cançons. Per això, vam decidir posar-li aquest nom al disc.

Repassem les cançons de ‘La veu del poble’ de Maskarats.

1.- Daouda Dakole: introducció instrumental del disc. La cançó consta, bàsicament, de dues parts ben diferenciades: comença amb un blues i acaba amb un ritme ska. Daouda Dakole és una de les moltes víctimes de la tanca de Melilla. Esta cançó és un petit homenatge a ell i a totes les altres víctimes de la tanca i del racisme d’estat.

2.- Crida, lluita, estima: una cançó molt canyera quan toquen els metalls amb la distorsió i un ritme ska molt ballable quan entra la veu. Té una tornada molt apegalosa amb un missatge que representa molt bé l’essència del disc: “Crida, lluita, estima. No tingues cap por…”

3.- Reductes d’enyorança: una cançó amb un ritme ska força trepidant. Una d’aquelles cançons que al directe fa moure l’esquelet. Comença amb un discurs de Lenin que diu “Mentre existeixi la dominació del capital, mentre la terra segueixi sent propietat privada, l’estat el governarà, fins i tot a la república més democràtica i lliure, una petita minoria, formada en les seues nou dècimes parts per capitalistes o rics”. La lletra ataca als mecanismes que utilitzen els oligarques per a protegir la seua posició privilegiada, fent especial incís en tot allò que fa referència a l’educació de la població.

4.- Àfrica: una denúncia a la situació d’injustícia que viu el continent africà. Amb un ritme més lent que les anteriors cançons i amb diferents sons africans. Hi ha dos moments de la cançó que canvien el ritme i trenquen el gel: la tornada amb un ska més ràpid i el final de la cançó en la qual sona una música més potent i optimista acompanyada pels versos del poema “Invictus” de Wiliam Ernest Henley, que tant van inspirar a Mandela durant la seva estada a la presó: “Sóc l’amo del meu destí. Capità de la meua ànima”.

5.- Assumiràs la veu d’un poble: adaptació de la poesia de Vicent Andrés Estellés. Una poesia que conté un missatge molt vigent, ja que ens trobem en un moment decisiu per al nostre poble i és hora d’assumir-ne la seua veu. És una cançó amb molts canvis de ritme, coincidint la tornada amb el moment més ràpid. Al mig hi ha una parada, amb un ritme molt més suau, que s’aprofita per a que els instruments de vent facin un solo. Després torna a augmentar el ritme per a acabar amb la tornada.

6.- Territori ocupat: possiblement la cançó més completa del disc. Té una lletra molt directa que denuncia la situació que està vivint el poble palestí. Fa especial èmfasi en la situació de complicitat per part del món occidental i l’ús que en fan dels mitjans de comunicació per crear opinions allunyades del que realment està passant. Comença amb una introducció en la qual la guitarra fa una melodia àrab mentre es reprodueix el famós discurs de Yasser Arafat a l’ONU (al 1974): “Vinc amb una branca d’olivera en una mà i un fusell del combatent de la llibertat a l’altra. No permeteu que deixi caure la branca d’olivera”. Continua amb un ritme ska força frenètic alternant la melodia dels instruments de vent amb la de la veu. És una cançó que, més o menys, a partir de la meitat, no para de créixer. Just en aquest moment comença a cantar Juantxo Skalari (ex cantant d’Skalariak i The Kluba). Des de la seua primera intervenció fins al final es van alternant el rock amb l’ska, a excepció d’una aturada reggae que fa el teclat amb un solo. Just després, arriba el millor moment de la cançó, amb Juantxo cantant per sobre dels instruments de vent amb una melodia molt potent acompanyada per la distorsió de la guitarra.

7.- Nous afluents: parlem de la cançó més bonica i dolça del disc. Es tracta d’un ska molt clàssic (més lent però molt ballable). Cal destacar la importància de la veu de Maria Mingorance (una altra de les col·laboracions), ja que la seua dolçor a l’hora de cantar fa que la cançó sigui tan agradable d’escoltar. La cançó consta d’una melodia principal dels instruments de vent, que dóna peu a les veus (tota l’estona hi ha una primera i una segona veu), acompanyades en tot moment del contratemps del saxo baríton i el trombó. L’estructura es va repetint, alterada només per la inclusió d’un solo del saxo baríton .La lletra parla de la necessitat de que cadascú sigui ell mateix i no com vol la societat que sigui.

8.- Sentiment comú: esta cançó parla de L’Aplec dels Ports, sobretot de la seva vessant reivindicativa. Comença amb una introducció que inclou un parlament del documental de l’aplec, que resumeix força bé què és l’aplec i la seva essència. A continuació, sona una melodia dels instruments de vent acompanyades d’una potent distorsió de guitarra. S’abandona el rock per donar pas al ritme ska quan entra la veu en escena. Després hi ha una tornada molt directa i fàcil d’aprendre on s’alternen les intervencions del vent i la veu. L’estructura es va repetint i només es veu alterada per una petita aturada que dóna pas a un bonic solo de guitarra. Podríem dir que es tracta de la cançó més roquera del disc.

9.- Maskarats: es tracta de la cançó més desenfadada del disc. Té molt poca lletra, bàsicament és instrumental. Es diu Maskarats, perquè les poques frases que hi ha, bàsicament, volen transmetre els nostres objectius com a grup.

10.- La veu no ens tremola: una cançó que torna a jugar amb la distorsió quan sonen els instruments de vent, per donar pas a l’ska quan entra la veu. Té una tornada força apegalosa, d’estes que se queden al cap durant una llarga estona. Al mig de la cançó hi ha una espècie de break que dóna pas a una bonica melodia del vent. La cançó parla la utilització de la por com a arma política, però ho fa des d’un punt de vista força optimista. La frase “Tots units, la por perd la força, la veu no tremola” resumeix molt bé el missatge de la cançó.

11.- Navaska: el disc comença amb una “Intro” instrumental i acaba amb una “Outro” també instrumental. Es tracta d’una cançó curta, d’aquestes que als directes no solen tenir pes, però que és agradable d’escoltar tranquil·lament a casa. Els protagonistes d’esta cançó són, bàsicament, els instruments de vent.

Més informació:

 Pàgina web de Maskarats, hi podeu descarregar el disc.
 Canal Youtube del grup per escoltar les cançons.
 Entrevista d'Au va! a Maskarats de data 07/01/2013.