Entrevistem Raül Beneítez

Raül Benéítez durant uns quants anys ha estat membre d’algunes formacions força contrastades quant a estils i gèneres. Vocalista i compositor del grup de pop-rock català Males Llengües, instrumentista polifacètic amb Remendaos, i component també del grup Sherpah. L’any 2010 va presentar el seu primer disc en solitari anomenat “El dia del mag”. El proper dilluns dia 1 de març sortirà el seu nou disc anomenat “Quatre llunes i una arcada”.

– Quan vas començar en el món de la música? I com a cantautor?
Al món de la música des de ben petit. Als 9 anys entrava a l’escolania de Montserrat, des d’aleshores el meu vincle amb la música ha estat força continuat, tot i les múltiples facetes. Com a cantautor, presento el primer disc al 2010 (El dia del mag) Ara vaig pel segon!

– Com sorgeixen les cançons? En què t’inspires?
És difícil cenyir-te a quelcom concret. La inspiració és fonamentalment un misteri i no saps mai quan t’agafa per així dir-ho… un mar obert… on tot hi té cabuda d’alguna manera. Els moviments interns, un fet, una història, una persona, un context, un sentiment… la qüestió important és romandre atent, i canalitzar la inspiració de la millor manera, quan aquesta s’esdevé.

– Com definiries la música que fas?
Cançó d’autor, melòdica… potser perquè m’agrada molt treballar les melodies, que em ressonin. Els textos procuro també treballar-los potser des d’una certa clau poètica…
Després de tot però, potser m’estimo més no definir massa la meva música i que ho faci el públic.

– Tens algun referent musical?
Ara mateix no. He escoltat i escolto música molt variada, però com a referent únic no…

Parlem del nou disc,

– Portarà per nom “Quatre llunes i una arcada”, quantes cançons inclou?
Inclou 10 cançons. En totes elles hi ha piano, ja que ara mateix és l’instrument que em fa sentir més còmode, durant el procés creatiu… en algunes cançons hi podem escoltar també contrabaix i bateria/percussions.

– Ens pots parlar una mica d’ell, què hi trobarem, de què parlen les cançons?
Aquest treball és fruit d’un procés personal intens. Un trànsit comparable, des del punt de vista poètic, al creixent de les llunes. Visc i sento les cançons com finestres obertes a l’autenticitat i la valentia de ser plenament un mateix. En aquesta direcció, les cançons parlen de coratge, esperança, crida, horitzó, sentit, clarividència, somnis, tendresa…

– Tots són composicions teves?
Si. Els arranjaments de corda són a càrrec d’en Toni Romero, així com la secció rítmica d’en Carles Tatjé. A la darrera cançó hi participen bons amics dels grups Sherpah, Bros van, i Ecofusió.

– On el podrem trobar?
Ara com ara, a les principals plataformes de distribució, i també en els concerts.

En directe,

– Què trobarem als teus directes?
A més de les cançons del disc i altres, espero poder oferir un espectacle coherent, contrastat, i que sorprengui a l’espectador. Amb l’autenticitat de fons. L’arcada…

– En quin format musical et podrem veure?
Em podeu trobar sol (piano/guitarra i veu) o en format trio (piano/guitarra, contrabaix, bateria/percussions)

– I tu en quin et sents més còmode?
M’agrada pensar que cada context és diferent i que depèn de mi que em trobi còmode o no…

– Ens explicaries alguna anècdota que t’hagi passat en una actuació?
Recitant “La vida es dansa”, una cançó del primer disc, inspirada amb la frase “La vida no es viu, la vida es dansa…” que vaig descobrir un dia en un mur de Balsareny, va resultar que curiosament entre el públic hi. havia el creador d’aquesta agraïda afirmació. Tot un poeta i activista en el bon sentit. No ens coneixíem i el destí ens va apropar. Curiós i bonic… La vida es dansa.

– Podries triar una actuació de la que guardes més bon record?
Tinc molt bon record de la presentació dels disc “El dia del mag” a l’auditori de la Plana de l’Om de Manresa (2010). Per mi va ser un dia molt especial.

En el futur,

– Tens d’altres projectes Musicals?
Em dedico a l’ensenyament de la música, i també escric cançons adreçades als infants i educadors/es.

– Pots explicar-nos un d’aquestos projectes?
“A sol i serena” és un projecte a través del qual vull proporcionar recursos musicals en clau educativa. Hi treballo…

– Què n’esperes del futur, musicalment parlant?
M’agradaria treballar i gaudir de les cançons d’aquest nou espectacle, en molts espais i ben diferents, i créixer artísticament i com a persona. Que les meves creacions puguin resultar un bé pels altres.

– Què en penses de les xarxes i d’internet?
Penso que en una mesura adequada poden resultar de gran utilitat en molts aspectes, però ens cal criteri i sobretot pedagogia.

Moltes gràcies per les respostes.