Entrevistem Guillem Ramisa, músic i poeta de Roda de Ter, acaba de publicar el seu segon disc en solitari anomenat ‘Aquest sol i és per tots’ (Autoeditat, 2015).
Ens pots explicar com van ser els teus inicis en el món de la música?
Cap als 10 o 11 anys vaig començar a tocar el baix. Ja de petit em cridava molt l’atenció la música. Vàrem muntar alguns grups amb amics i així he anat fent fins avui. Més tard em vaig passar a la guitarra. He passat per estils de música molt diferents, des del hip hop fins al punk o el folk. Sempre m’han agradat coses molt variades.
En que t’inspires a l’hora de crear les teves cançons? Què vols transmetre?
Bàsicament m’inspiro amb el que visc, m’interessa explicar les emocions que sento, acostar-m’hi tant com puc.
Ens pots parlar una mica del nou disc “Aquest sol hi és per tots”? Què hi trobarem?
És un disc que crec que té coses maques. Tranquil i amb força llum. Recull algun tema antic, al que li volia donar la volta, i d’altres coses molt més actuals. M’he acompanyat de bons músics i estic molt content de com sona.
Les cançons solen parlar d’emocions, de tipus de relacions diferents i, en general, dels moments que es passen amb la gent que estimes. Suposo que tothom, d’alguna manera o altra, acaba vivint les mateixes sensacions. També hi han coses una mica més personals, de mirar-me més cap endins; la sensació de quan marxes lluny i estàs sol o els moments en que et sembla que no avances en la vida, que sempre estàs al principi. Hi ha una mica tot això.
El finançament del disc el vas fer mitjançant un Verkami i en pocs dies havies aconseguit l’objectiu, t’esperaves aquesta resposta?
No tenia clar si me’n sortiria i tampoc va ser fàcil, però va ser una gran alegria que tirés endavant. Vaig poder pagar tot lo del disc i això em va ajudar moltíssim.
La veritat és que la possibilitat que ofereix el Crowfunding és molt bona i més en un país que tracta la cultura com el nostre.
Al disc podem trobar cançons molt diverses, però entre totes, n’hi ha alguna que sigui especial per a tu?
Em costa destriar-ne alguna, perquè les veig totes des de molt a prop, però potser “Dos punts encesos” o “Camí trencat” són les que més m’escolto. “Cala’m foc a dins” també penso que és de les importants i també m’agrada molt com ha quedat “Marxar”.
El passat 31 d’octubre vas presentar el disc en directe. Com valores la resposta del públic quan escolta les teves cançons?
Bé, molt bé. Estic molt content de la rebuda que està tenint el disc, penso que a la gent li arriba. Estic content dels comentaris que m’han anat fent i em sento molt orgullós del tipus de públic que tenim. Crec que és gent sensible i per mi això és molt important.
Què esperes del futur, musicalment parlant?
Sobretot seguir fent cançons i aconseguir fer algun disc tan bo com els de la gent a qui admiro. Sobretot anar fent el meu camí i aviam què aconsegueixo fer. M’agradaria deixar alguna cosa prou personal i sincera abans de morir. Alguna cosa que pugui emocionar i que serveix-hi a la gent.
Quins son els teus projectes per als propers mesos?
La meva intenció és seguir fent concerts, moure el disc tant com pugui i que arribi a tothom a qui li pugui agradar. També m’agradaria fer algun videoclip. Aquests mesos he anat molt enfeinat preparant coses i no he tingut temps, però si puc ara m’agradaria fer-ne algun. A part d’això, anar escrivint i fent cançons. No gaire res més.
Doncs fins aquí l’entrevista, molt agraïts que ens hagis dedicat el teu temps.
Comment here
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.