EntrevistesEntrevistes Música

Entrevistem Fito Luri

Avui entrevistem a Fito Luri. El cantautor té 4 treballs editats, Aromes (2002), Zoòtrop (2009), Entrepans i mandarines (2012) i 1440 biorritmes i una taula on hi pot seure tothom (2014).

Amb motiu de la presentació del seu 4t disc vàrem tenir l’oportunitat de xerrar una estona amb ell. Això és el que ens va explicar…

DSC_7311

– Com sorgeixen les cançons? En què t’inspires?
Sóc molt visceral, molt emocional, quan veig alguna cosa que m’ha cridat l’atenció, que m’ha emocionat, que m’ha sorprès… potser no immediatament, però se’m queda a la memòria i poden passar anys però sempre ho acabo treien en una cançó. Un desamor, un acomiadament, una trobada, un descobriment… Realment escric sobre el que em passa i estic molt content de ser com sóc perquè visc molt tot allò que em va passant, m’agrada viure la vida al 100%.

– Tens algun referent musical?
En tinc molts però no te’n podria dir un en concret perquè la música m’agrada molt. Jo sóc un entusiasta del jazz, tot i que ni ho toco ni ho canto. En aquest aspecte, no m’agrada encasellar-me en cap tipus d’estil ni de època, la música és una cosa que respiro, que m’agrada…

– Quant de temps és necessari per gestar un disc com “1440 biorritmes i una taula on hi pot seure tothom”?
En el meu cas, com no tinc la pressió de cap discogràfica, quan considero que tinc un nombre de cançons adients per fer un disc, aleshores el faig. És cert que de l’Aromes al Zoòtrop hi ha molts anys, però durant aquests anys vaig estar amb altres coses, vaig fer teatre, vaig fer música per companyies de teatre… Jo crec que, per fer un disc adient, mínim han de passar dos anys…

– Has parlat de teatre, encara en fas?
Faig algunes col·laboracions amb el grup de teatre de Vilaplana però, professionalment ara mateix no faig res.

– Que hi trobarem al disc? Quina diferència hi ha amb els altres?
Amb el nou disc, el primer sorprès de com està reaccionant la gent sóc jo. Volia canviar una mica, posar sonoritzacions més elèctriques perquè venia de dos anys de fer coses molt acústiques. La veritat és que la barreja dels instruments acústics amb els elèctrics una mica més saturats ha quedat molt bé. He incorporat instruments com el trombó de vares, una flauta travessera, un saxo soprano… a més, la Gina Llauradó ha fet veus femenines, que això també és una novetat perquè no ho havia fet en cap disc. La suma de tot això ha donat com a resultat un disc molt fresc. Tampoc he inventat res, però em sorprèn perquè la gent quan l’escolta diu que el ha sorprès gratament.
És el primer disc que he penjat a les plataformes digitals i estic rebent correus de gent de tot arreu felicitant-me i fins i tot preguntant-me si puc traduir les lletres…

– On podem trobar el disc?
El disc és pot descarregar a gairebé totes les plataformes i en format físic es podrà trobar als concerts. Els discs anteriors estan penjats a la pàgina web i aquest últim properament també hi serà.

– Que opines del fet de regalar la música?
D’aquesta manera, quan algú et compra un disc, ja ho ha escoltat i ho fa convençut del que compra, això és molt gratificant. És un camí molt més lent, però els fonaments són més forts, possiblement quan a algú li agrada la teva música, li agradi per sempre i això no té preu.

– Quin format utilitzareu per als concerts?
La meva idea és portar un mínim de tres músics: bateria, guitarra i baix. En principi sempre anirem quatre, més és una mica inviable ara mateix i menys tampoc perquè m’agrada que soni així, com al disc, amb aquest punt de guspira que el fa més atrevit.

– Com tens l’agenda per l’estiu?
Vaig presentar el disc el 3 d’abril a Vilaplana i el 25 i 26 a Montpellier (França).
El 3 de maig el presentarem al Teatre Bartrina (Reus).
Hi ha altres coses però encara no estan confirmades, esperem que vagin sortint i ja ho anirem confirmant.

– Tens altres projectes properament?
No, de moment he acabat aquest disc i ara vull gaudir-lo.

– Què en penses de les xarxes i d’internet?
Les xarxes socials donen l’oportunitat que ens conegui molta més gent, pots arribar molt més lluny, la veritat és que són un ajut per donar a conèixer la feina que fem.

Moltes gràcies Fito, per haver-nos dedicat el teu temps!

Comment here