Avui parlem amb l’Albert Royo cantant de Repúblika Ska, banda de les Terres de Ponent que fa de l’ska tot un signe d’identitat musical.
D’on sou?
Tots els membres som de Lleida ciutat a excepció del Pau Elias, el teclista, que és de Seròs. Tanmateix, només dos hi viuen, a Lleida: El Victor (Trompeta) i la Joana (Trombó). La resta, per estudis o feina vivim fora.
Perquè el nom de Repúblika Ska?
El significat va lligat al que som i al que sentim. M’explico: Nosaltres ens sentim catalans i som republicans. Tenim unes idees socials, polítiques i ideològiques bastant concretes i en la seva base tots els membres del grup hi congeniem. Per altra banda, també tenim en comú l’estil de música que més ens agrada i ens motiva: l’ska. Per això, doncs, la composició del nom no té més resposta que aquesta i aquesta és la línia que segueix la nostra actitud, la nostra música i les nostres lletres: Festa i reivindicació, alegria i crítica.
Quan vàreu començar en el món de la música?
La gestació i formació del grup s’esdevé a l’estiu del 2008 amb l’objectiu de passar-ho bé tocant cançons de les nostres influències. Des d’aleshores fins a la primavera del 2009 el grup experimenta l’entrada i sortida de persones al grup intentant trobar una identitat conjunta fins que, en un primer moment, ens tanquem amb 7 membres. A l’abril del 2009 comencem els primers concerts però no serà fins al cap d’uns mesos que la banda es tancarà amb les entrades del Pau Elias als teclats i el Marc Espinosa com a tècnic de so (aleshores, ara és el baixista).
Quins motius us van dur a formar el grup?
Les inquietuds, les ganes, els ànims,… tot el que sentíem a través de la música que ens agradava escoltar, ballar, cantar,… El que va començar essent un passatemps s’ha anat professionalitzant.
A l’actualitat, sou els mateixos components, els quals vàreu començar aquest projecte? Qui sou els actuals components del grup?
No. Algun dels membres que van iniciar el projecte han tingut que deixar-lo i això ha fet que noves cares s’hagin afegit a la banda. Actualment, Repúblika Ska som: Albert Royo (cantant), Marc Espinosa (baix), Aleix Barberà (guitarra), Xavi Gómez (guitarra), Pau Elias (teclat), Pau Gairí (saxo), Victor Carrera (trompeta), Oriol Regué (bateria) i Joana Cebolla (trombó).
Després del “Ja som aquí” (2011) aquest any presenteu “Resistirem” (Mésdemil, 2013) disc que conté onze cançons, de que parlem aquestes cançons?
Com et deia abans, les nostres cançons tenen com a característiques principals la reivindicació i la festa. Aquests conceptes, però, estan massa etiquetats en unes modes, uns prejudicis que nosaltres també hem volgut desdibuixar en aquest nou disc. Amb això et vull dir que l’amor, que és un sentiment pur, també és pot “reivindicar”. I que les reivindicacions més profundes, com hem vist en el passat 11 de Setembre, també poden ser alegres i festives. El “Resistirem” té això, una resistència positiva. Una lluita ferma, crítica però emocionant i il·lusionant. Sí que és cert, també, que això és una diferència notòria amb el “Ja Som Aquí”, on això no ho practicàvem i anàvem molt més directes. La incorporació de noves cares al grup fa, també, que les perspectives variïn i se n’afegeixin de noves.
En el Resistirem, seguim reivindicant i lluitant en el sentit més sociopolític, ideològic i nacional, però també som persones i som joves que ens agrada la festa i la volem potenciar. També seguim apostant per lletres o cançons que no són nostres però que creiem necessàries elaborar-les al nostre gust com el poema de Miquel Martí i Pol, Més Vida, o la cançó d’Ovidi Montllor, Perquè Vull, que parlen molt bé del nostre present social i nacional. També volem mencionar la cançó Sóc de l’Oest, del Pardal Roquer, un artista de Lleida al qual no se li reconeix massa l’honor d’aquest himne ponentí, per això també l’hem volgut homenatjar.
Hi ha alguna cançó del disc que per algun motiu o altre sigui “especial”?
Quan tens la sort de que algú extern al grup i posat en el món de la música accepti col·laborar en alguna de les teves cançons sempre reconforta i les fa especials. En aquest disc, el Ferran d’Strombers ens ha ajudat a fer una gran Festa Major. La Terrasseta de Preixens ha col·laborat amb el Som de l’Oest. L’Alu Spear ens ha “africanitzat” a Lluna Rebel. L’Àlex d’Eina ha pronunciat el discurs de #totéspossible. Totes aquestes ja són especials per això però, a part, no sabria decantar-me per cap.
El disc el teniu en descàrrega directe mitjançant la vostra web, però si el volem comprar, on podem trobar-lo?
Físicament, el podreu adquirir a la nostra botigueta ambulant que muntem en tots els nostres concerts per 8 euros! I si voleu els 2 discos, 10 euros!
Com dèiem heu optat per a regalar el disc mitjançant la vostra web en descàrrega, perquè he escollit aquest sistema?
A diferència del que imposen des del Govern de l’Estat, nosaltres creiem que la música és cultura i aquesta, doncs, ha de ser accessible a tothom. Per això ho fem. Ens agrada contradir als qui imposen jajaja. A més, a nosaltres ens interessa que la gent ens pugui escoltar i arribi com més lluny millor. Així doncs, l’única manera per a que això pugui passar és via internet i via descàrrega. Sabem que no ens guanyarem la vida venent discos, per això preferim “regalar-los” i que després ens puguin trucar d’aquí i d’allà perquè ens han escoltat, els hi hem agradat i volem que toquem al seu poble o festa.
Com és el procés creatiu de Repúblika Ska?
Suposo que em preguntes per com elaborem les cançons. Doncs no té massa misteri. Algú escriu una lletra i, ja d’entrada, normalment li posa un ritme, si més no, té una idea de com podria sonar o quina melodia podria tenir. Això és porta a l’assaig i a la idea se li donen mil voltes. Es proven diversos ritmes, sons, estructures, melodies,… fins que van sortint les característiques que busquem per cada lletra i melodia. Quan tenim l’esquelet clar aleshores ens encaminem als arranjaments, els detallets que ens demani… Anem de més a menys. De la feina més “bruta” a la més “insignificant”.
Que trobarem en un concert de Repúblika Ska?
Festa, canya, alegria,… La idea és fer suar a la gent des del minut 0. Els sons i les seves potències, les lletres i els seus missatges,… tot barrejat i amb una forta dosis de reivindicació i emoció maximitzada en tots els seus àmbits i per a tots els gustos i moments. Festa assegurada i missatge clar!
Recordeu el vostre primer concert?
Sí. Al Café Teatre de l’Escorxador de Lleida en una edició del Canto sense Vergonya. A l’abril del 2009. Per Sant Jordi, a més.
Ens explicaríeu alguna anècdota que us hagi passat en una actuació?
N’hi ha tantes…Moltes! I el cert és que de la majoria se’n queda una conya que dura setmanes entre nosaltres! Per exemple, una graciosa i “chorra” al mateix temps: Aquest estiu vam tocar a Torrebesses i vam cantar el garrotin que diu: Les noies de Torrebesses Sempre es pixen a la sèquia I les noies de Sarroca Se la veuen com aigua fresca Ho vam cantar perquè l’Oriol és fill de Torrebesses i havíem fet la conya de cantar-lo abans del concert però ell ens ho tenia prohibidíssim. Finalment, jo amb tota la cara el vaig cantar sense avisa i al moment. Mentre, veia que ell em matava amb la mirada a l’hora que reia per no plorar. Va estar bé, la gent no s’ho va prendre pas malament, al contrari, va riure i li va agradar. La gent ja sap que totes aquestes coses són sense ànim d’ofendre, només per fer la gràcia i prou. Va estar bé perquè entre nosaltres la conya va durar i encara el cantem en altres concerts jajajaja.
Ja som aquí, Resistirem, són títols prou significatius. Com veieu el panorama, musicalment parlant?
Doncs nosaltres anem amb força i amb positivisme, sempre endavant! Però, realment, el panorama fa temps que està malament i sembla no donar símptomes de millora. Per a grups joves i poc coneguts o reconeguts com nosaltres la cosa és molt més complicada, encara. Les dificultats per tocar ens certs escenaris, tals com sales d’un nivell apreciable, festivals també d’un ressò fort,…, són molt grans. A més, no tenim cap suport extern ja sigui en forma de management o de productora que ens pugui oferir uns mínims per anar fent. Tot ens ho fem nosaltres, en tots els àmbits. Els concerts ens els busquem nosaltres. Nosaltres parlem amb Ajuntaments, Sales, Festivals, Associacions,… Tampoc tenim una economia sense fons per que els qui controlen el territori i els esdeveniments ens tinguin en compte.
Quins grups o cantants creieu que son els que us inspiren per fer música?
En els inicis ens inspiràvem en Obrint Pas, Skalariak, Gossa Sorda, Betagarri, Specials,… Però, com a tot i a tothom les influències també varien, es modifiquen, es queden obsoletes o s’obvien. Gràcies a l’ajuda de La Pegatina, que van col·laborar al Ja Som Aquí, també hem après altres ritmes que ells mateix empren i que estan inspirats en gent com Manu Chao, Muchachito,…
Com teniu l’agenda pels propers mesos?
Ara mateix estem acabant la temporada per tant l’agenda respirarà a curt termini. Tanmateix, a nosaltres no ens agrada parar del tot, digue’ns masoquistes jajaja, i no estem tancats mai a fer concerts. Pel novembre i desembre estem pendents de tancar algunes dates i ja de cara al gener esperem confirmar sales i festes que tenim en ment.
Què en penseu de les xarxes socials i Internet?
Que són el millor vehicle per als grups que van mancats d’altres recursos com els econòmics, o que no tenen contacte amb els peixos grossos del negoci, com nosaltres. És per on connectem amb la gent, per on ens donem a conèixer, per on mostrem tot el que fem i per on ens arriben els comentaris i les crítiques. Sense aquests instruments segurament no podríem arribar allà on podem o intentem ni tota la gent que ens coneix ara ens hagués pogut conèixer. A nosaltres ens podreu trobar a Facebook, Twitter, Youtube,… I també a la nostra web www.republikaska.cat on podreu escoltar-nos, veure’ns, llegir-nos…
Au va! Parla majoritàriament de música, però també de llibres i teatre. Ens recomanaríeu:
Un disc?
“Casa Vella” de Batak.
Un grup?
Ara que sonen més que mai, si cap, Obrint Pas.
Un llibre?
“Homenatge a Catalunya” de George Orwell.
Una obra de teatre?
“La doble vida d’en John” de Ray Cooney, adaptada i dirigida per Àngel Llàcer.
Ara que teniu l’oportunitat de que la gent que no us coneix, sàpiga de l’existència de Repúblika Ska, què els hi diríeu perquè es decideixin a venir als vostres concerts i a comprar els vostres discs.
Que es trobaran amb molta canya, molta festa i molta rauxa. Que la reivindicació i la potència us faran suar, cantar i ballar l’hora i mitja de concert. Espectacle, festa i missatge clar i concís. Barreja explosiva que fan un espectacle únic i directe! No us explico més, proveu-ho!
Moltes gràcies per haver-nos dedicat aquesta estona.
Voleu conèixer millor a Repúblika Ska? Facebook: Repúblika Ska Web: www.republikaska.cat Twitter: @Republikaska
Comment here
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.