Entrevistem en aquesta ocasió a Quim Masferrer, fundador de Teatre de Guerrilla, de la qual n’és el director, l’autor dels espectacles i actor.
Avui en dia l’oferta cultural és molt diversa i resulta difícil fer-se un lloc en aquest món. El teatre, com a part integrant d’aquest conjunt, no és una excepció però Teatre de Guerrilla ha aconseguit fer-se un lloc i cada vegada és més conegut. Per què creieu que agraden tan les vostres produccions? Que fa a Teatre de Guerrilla diferent dels altres?
Totes les propostes, siguin de l’àmbit que siguin, busquen el seu tret diferencial; allò que les faci distintes del que existeix en el mercat. Busquen el que en diuen el nínxol de mercat. Teatre de Guerrilla, amb un llenguatge planer, inspirat en un entorn rural, amb un humor crític i un teatre antropològic va presentar al teatre català una proposta diferent i aquesta va quallar fins al punt de crear-ne un segell ocupant un espai que, fins aquell moment, estava buit o molt poc explotat.
Porteu amb aquest projecte 15 anys. Quina ha estat la seva evolució? En quin punt es troba la vostra companyia?
Una companyia de teatre és com un ésser viu: evoluciona, es transforma, s’adapta… La nostra companyia, com si fos matèria orgànica, ha anat adaptant-se i canviant. Aquests canvis han fet que avui en dia es trobi més viva que mai. Té dos espectacles en gira, treballa a la ràdio, a la televisió i també, aquest sempre ha estat un segell de la casa, està col·laborant molt activament en temes de compromís nacional. Som molt conscients de l’important moment històric que està vivint el nostre País i volem participar-hi activament.
Definiu el vostra treball com un teatre antropològic d’humor corrosiu. Què vol dir això? Ha canviat la vostra forma de tractar l’humor durant aquests anys?
En tots els nostres espectacles, ja en portem 9, l’humor ha estat sempre el camí per explicar coses però mai ha estat l’únic objectiu final. Inspirats en l’ésser humà i el seu comportament pretenem, a través dels escenaris, dir-hi la nostra i que el teatre no esdevingui tan sols entreteniment. El teatre, de la manera que l’entenem, ha de ser proposta, crítica… Cal emprar el poder, que en té molt, del comediant.
La vostra darrera producció és “Temps”, un espectacle dirigit per Ramon Fontserè i protagonitzat per tu mateix. Quin és el fil argumental de l’obra? Com està funcionant? Quina és l’acollida que li està donant el públic?
N’estem molt contents. És una idea molt senzilla però, al mateix temps, molt complicada. Què faries si et diguessin que et queden 90 minuts de vida? La complexitat de la resposta m’apassionava i he jugat, gràcies al teatre i amb l’ajuda del gran Ramon Fontserè, a intentar posar-me en la pell d’algú en aquesta situació. És un espectacle molt fidel als principis de la casa: Humor i crítica!
Temps ha estat seleccionat com a representant de Catalunya en la Xarxa Alcover que implica tot un seguit d’actuacions pels Països Catalans. També és finalista dels Premis Unnim de teatre i ben aviat farà temporada a Barcelona. La veritat és que n’estem molt contents.
Què faria Quim Masferrer si li comuniquessin que li queden 90 minuts de vida?
No ho sé i espero no haver de respondre mai a aquesta pregunta. Aquest “no ho sé” ha estat el motor per dedicar-hi tot un espectacle. El teatre et permet plantejar-te coses com aquestes sense que hagi passat a la vida real. Això és apassionant.
Teatre de Guerrilla té també altres produccions de gira com “El Xarlatán”. Com es presenten els propers mesos a nivell d’actuacions?
Tenim dos espectacles en gira: Temps i El Xarlatán. Estem contents perquè, malgrat la punyent crisi econòmica, sembla ser que el públic i els programadors tenen ganes d’escoltar allò que Teatre de Guerrilla explica als seus espectacles. Són moments complicats però, malgrat les dificultats, em sento un privilegiat per poder-me guanyar la vida fent el que més m’agrada.
Si haguessis de destacar algun dels projectes que ha impulsat la teva companyia durant aquests anys quin seria?
Tots els espectacles que he escrit, totes les hores de televisió, les seccions de ràdio… t’aporten coses interessants i m’és complicat destacar una feia o un projecte concret però, si hagués de dir un, destacaria el darrer. La creació de l’espectacle Temps, treballar amb en Fontserè, l’acceptació del públic, la lloança de la crítica i el fet de ser el darrer espectacle, ara per ara, li dóna un petit avantatge davant de tots els altres projectes.
Tot i que la vostra aposta forta és el teatre, també heu fet coses a la televisió i a la ràdio. Com us sentiu en aquests dos darrers mitjans?
Sóc carn de teatre. El teatre és el mitjà que més m’agrada però les altres plataformes també són molt interessants. Tens una manera de fer, una manera de fer humor, un segell… el mitjans d’exhibició poden ser múltiples però l’esperit sempre és el mateix.
Que és el que podem esperar de Teatre de Guerrilla durant els propers mesos? Esteu treballant en algun nou projecte?
Molt centrat en la gira de “Temps” i també de “El Xarlatán”. Una temporada a Barcelona. Segueixo fent ràdio i col·laborant a la televisió. I que sigui per molts anys!!
Des de l’equip d’auva!cat desitgem a Teatre de Guerrilla molts èxits. Moltes gràcies per haver-nos atès tan amablement.
Emma Fernàndez per auva!cat
