Entrevistem Octavi Franch, escriptor

Entrevistem Octavi Franch, escriptor. A partir d’avui l’Octavi s’afegeix com a col·laborador de l’Au va!, però abans hem volgut entrevistar-lo per a que el conegueu millor.

– Ets escriptor, però abans vas ser músic, actor i locutor de ràdio. A qui no et conegui, qui és Octavi Franch?
Doncs un escriptor que ha estat 7 anys en silenci literari per motius laborals i que justament aquest estiu ha tornat al mercat. Només ho faig com a teràpia, perquè ja em guanyo la vida amb la meva empresa que no té re a veure amb la cultura.

– Quin és el teu estil literari, sobre quina temàtica escrius?
Escric qualsevol gènere en qualsevol format, encara que on em sento més còmode és amb la novel·la en clau de thriller esotèric.

– Quants llibres has publicat?
50

– On podem trobar-los?
La gran majoria enlloc perquè, malauradament, les editorials que els van publicar han tancat per la crisi. però encara se’n poden trobar 2 (‘El regust de l’imortal’ i ‘Un àngel a l’infern’) a qualsevol llibreria cèntrica, tipus La Casa del Llibre, etc.

– Què sents quan escrius?
Que estic redactant una història que estic veient, la qual està ocorrent en una altra dimensió o univers paral·lel.

– Alguna anècdota d’escriptor?
Moltíssimes. Però suposo que la més interessant és el fet que tot el que escric acaba passant al cap del temps, ja sigui a títol particular com a nivell global.

– Al llarg de la teva trajectòria has guanyat molts premis, quants?
Un centenar. L’últim el passat dimecres a Lleida per un conte històric-religiós ambientat a la Seu Vpella.

– Què sents cada vegada que en guanyes un?
Em vaig cansar de guanyar sempre els mateixos premis i és per això que me’n vaig retirar. Però la veritat és que els importants a nivell econòmic sempre els vaig guanyar quan, veritablement, necessitava justament aquella quantitat de diners. però ara prefereixo no guanyar ni un cèntim però que el llibre tingui una promoció i distribució decents.

– Tens algun escriptor de referència?
Molts. Com a estrangers, Stephen King, Dean Koontz, Thomas Harris, Philip K. Dick i Ray Bradbury, principalment, i de nacionals, Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Jesús Moncada i Lluis-Anton Baulenas, entre molts altres. Pel que fa a la poesia, m’inspiren les lletres de les cançons dels grups que m’agraden, i pel que fa a la literatura infanti-juvenil em baso en els còmics i sèries de TV que veia de petit: Mazinger Z, Comando G, El bosc de Tallac, La Pantera Rosa, etc. Amb els guions (tant de TV, com de cinema, com de teatre) intento escriure allò que m’agradaria veure a la pantalla o en un escenari.

– On queden les teves facetes de músic i actor, creus que hi tornaràs?
Doncs aquest any vaig tornar a la meva vessant de cantautor, encara que només a nivell domèstic. He rescatat antigues cançons (algunes no tenien ni música) estic fent un munt de versions i quan em ve de gust i tinc ganes de parlar d’un tema nou, com per exemple les eleccions del 27S, doncs en faig una cançó i la canto a la meva dona. Més que actor m’interessa la direcció d’actors. Estic en negociació amb diverses companyies i sales teatrals per tal que hi representin les meves obres, atès que una d’elles, ‘Flors i capolls’, ja ha estat representada per dues companyies. A banda de dramaturg, m’ofereixo com a director si no hi ha ningú més per fer-ho. El tema audiovisual és el que tinc més abandonat, encara que estic enviant els meus guions a les productores i televisions. He fet totes les tasques possibles en un rodatge, però només m’interessa que els meus guions vagin a parar a algun lloc i no es morin de fàstic en una carpeta de Windows.

– Com veus el futur literàriament parlant?
El futur l’escric, com deia abans, així que el veig molt bé. El que tinc molt clar és que amb tot el que està passant al nostre país, i que encara ha de passar, la República Catalana necessitarà escriptors patriotes, les històries dels quals siguin internacionals. No n’hi ha prou amb un Albert Sánchez-Piñol. Se’n necessiten més. I aquí és on crec que hi tinc cabuda, com per exemple passa des de fa anys amb els escriptors escandinaus.

Ens recomanaries un llibre?
Si és meu, ‘El darrer tauró’. Si és d’un altre, doncs la saga de ‘La Torre Fosca’ de l’Stephen King i els contes de Slawomir Mrozek, per exemple.

– Que en penses del format, llibre de paper o digital?
Els dos, per suposat. A la meva dona, per exemple, li encanta llegir a l’Ebook. Jo prefereixo el llibre. No els veig incompatibles, sinó complementaris. És com el vinil o el CD. Cada cosa té el seu moment.

Suposo que els escriptors esteu constantment pensant en el vostre proper llibre, en tens algun a punt de publicar?
Doncs vaig estar a punt de reeditar el meu tercer poemari, ‘Ulls de platja’, dedicat íntegrament a la meva dona, però vaig trencar negociacions amb l’editorial. Fa unes setmanes vaig reeditar la meva novel·la infantil ‘Un àngel a l’infern’ amb Edicions del Pirata de Barcelona. Actualment, continuo negociant la reedició de la majoria dels meus llibres amb editorials de tot el món. Una editorial de Lleida em va demanar fa uns dies que acabés una novel·la que tinc començada que tracta, justament, el que està passant ara mateix amb el tema de la proclamació de la sobirania de la nostra nació. Es titula ‘El malson de l’hereu’. A banda del 48 llibres reeditables, tinc moltíssims a mitges i un centenar llarg per començar. M’és igual tirar per un que per un altre: Només necessito que una editorial o un agent literari m’ho diguin.

Moltes gràcies per aquesta entrevista, aprofitem per donar-te la benvinguda a Au va!

A partir del proper dilluns en aquesta web, hi podreu llegir els articles de l’Octavi Franch, dins l’apartat ‘Penombra d’Argent’.

Enllaços Octavi Franch, Escriptor:
 Web: www.octavi-franch.com
 Bloc: octavi-franch.blogspot.com.es