Entrevistem Manel Piñero i Lluís Altés, actors

Dissabte, dia 10 de març, part de l’equip d’auva!cat vam assistir a “Culpables”, un thriller portat al teatre per la Companyia de teatre Comtaskedat i Porta 4 i molt ben defensat a l’escenari per Manel Piñero i Lluís Altés. Durant els casi 70 minuts que va durar, la trama ens va atrapar a tots fent-nos gaudir d’un espectacle que, a estones, et feia riure i, altres vegades, et neguitejava fins al punt que l’angoixa s’instal•lava a la teva ment. Molts canvis de registre per dos actors que es deixen la pell a l’escenari mentre l’espectador espera un desenllaç incert. Després de la feina feta i un cop rebuts a altres mitjans de comunicació, Manel Piñero i Lluís Altés encara van tenir temps de dedicar-nos una estona per respondre a les nostres preguntes. Un temps compartit del que, a continuació, us resumim el principal.

Culpables es tracta d’un thriller, gènere que no acostuma a ser gaire comú al teatre. Quina acollida ha tingut del públic?
Lluís: Molt bona. Realment, és el que acabes de dir; actualment a la cartellera hi ha molta comèdia, també molt musical però no hi ha thriller. Com és un gènere diferent i vam anar a parar a una sala alternativa, la gent que anava ja sabia el que es trobaria i ens recomanava. Mitjançant Atrápalo ens van recomanar molt.

Heu fet temporada a Porta 4, la sala a la que el Lluís fa al•lusió oi?
Lluís: Sí, inicialment havíem de ser en cartell dos mesos però ens van demanar allargar. Com que jo havia de ser pare només vam poder allargar mig mes però, si no hagués estat per això, hauríem estat 3 mesos.
Durant tot el temps que vam estar allà vam omplir la sala quasi tots els dies. S’ha de dir que Porta 4 és una sala petita, que es troba fora del circuit comercial, i que la gent que hi anava ja sabia que no es trobaria amb una comèdia per molt “Homo APM” que el Manel sigui. Sabien que es trobarien amb una cosa diferent, molt més dura.

Hem pogut veure com la trama enganxa als espectadors i el neguit i l’angoixa s’instal•la a les ments de tots. Fins a quin punt us atrapa a vosaltres?
Manel: Doncs la veritat és que enganxa molt. L’obra té part de comèdia i també molta angoixa. Durant els 60 minuts que dura passes de fer el ruc a estar acollonit, d’estar seriós a adoptar una postura desafiant,… Això implica molts registres en molt poc temps i t’obliga a estar molt concentrat i dins de l’obra en tot moment.
Aquesta barreja de broma i crueltat és la que volem que sigui present fins al final. El que pretenem és que la gent no descobreixi fins que acabi l’obra si es tracta d’una comèdia o d’un thriller. Si tot plegat és una broma pesada o és realitat.

Aquest constant canvi de registre suposo que, des del punt de vista interpretatiu, implica molt d’esforç requerint un enorme desgast d’energia oi?
Lluís: Ell està assegut però en realitat no està quiet i acaba suant. Jo, que sóc bastant lent de moviments, acabo suant també. Així doncs, alguna cosa passa.
Ell passa d’un paper a un altre amb molta facilitat: de l’imbècil a l’amable, de l’amable a l’imbècil un altre cop. Després del sobrat a l’acollonit. Tots aquests canvis de registre dels quals parlem mentalment cansen molt.
Per la meva banda, jo sóc psicòpata, després sóc amic, posteriorment torno a ser psicòpata, després sóc actor…. Si acabem suant no és pel moviment físic sinó per la concentració i l’esforç que requereix l’obra.

Veig aquí força personatges televisius i cinematogràfics, el Manel Piñero (Homo APM), el Lluís Altés que ha participat en curtmetratges i algun llargmetratge, inclús el director, el Serapi Soler. Que fa tanta gent de la tele i del cinema fent teatre?
Manel: Nosaltres som actors però ens estem formant i creiem que la millor manera d’adquirir experiència és enfrontar-nos a 100 persones, com les que hi havia aquesta nit, “a pèl” havent de superar sobre la marxa tot el que no surti com inicialment estava previst.
Lluís: Tan si és televisió, com si és cinema o teatre es tracta de jugar, d’actuar, que és el que ens agrada. Simplement, es tracta d’explicar una història a través de la nostra actuació.

El Serapi Soler destaca com a director de curtmetratges. És per això que l’obra destil•la aquesta atmosfera cinematogràfica?
Lluís: Sí. Això és degut al Serapi. Si haguéssim tingut un altre director segurament ho hagués plantejat d’una altra manera.

Manel, en alguna entrevista has afirmat que creus que el personatge d’Homo APM que interpretes al programa Alguna pregunta més? t’encasellarà i que, per això t’agradaria fer de dolent en alguna sèrie. En aquesta obra canvies totalment de registre. Podríem dir que t’has tret l’espineta que tenies?
Manel: No, no… això és una prova de laboratori. És únicament un petit entrenament.
Sóc conscient que el personatge d’APM em marcarà de per vida. Estic molt orgullós perquè m’agrada molt el que faig i considero que tinc sort perquè sempre m’he volgut dedicar a l’humor i això m’ho permet aquest personatge televisiu. No obstant això, tampoc seria el primer cas d’un actor que ha fet un personatge que li ha marcat molt i després ha fet altres coses. Jo tinc l’esperança que la gent, de mica en mica i a mida que jo vagi fent coses diferents, vegi que puc defensar un paper que no sigui l’Homo APM igual que un altre actor.

Em costa que sou amics i vau estudiar periodisme junts. Us vau imaginar mai que acabaríeu fent una cosa així plegats?
Manel: El primer dia no.
Lluís: Però el segon sí.
A la carrera ja vam veure que érem dos pallassos i després vam tenir la sort d’anar a treballar al mateix lloc. Un cop treballant plegats, vam corroborar-ho i vam veure que havíem de fer junts alguna cosa.
Van passar els anys, ens vam retrobar i per una sèrie de circumstàncies vam dir: tire-m’ho endavant. Vam trobar al fenomen del Serapi, vam trobar a un molt bon guionista, vam trobar al Roger, que és el tècnic, i quan teníem l’equip i teníem la història ho vam fer realitat.

Actualment esteu de gira?
Manel: Sí, aquesta és la intenció. En principi estem oberts a qualsevol actuació que pugui sorgir.
Lluís: De fet, igual ens programen a un teatre a Barcelona i això possiblement dificultarà una mica voltar però intentarem combinar-ho en la mesura del possible.

Ens podeu parlar de propers projectes?
Manel: No encara. Volem fer alguna cosa que sigui diferent: una comèdia, però de moment és l’únic que sabem.

Per acabar m’agradaria fer un joc amb vosaltres. Jo us llançaré 5 paraules i vosaltres dieu la primera frase que us vingui al cap.
Comencem …

Culpables
Lluís: Una grandíssima obra de teatre que tothom hauria d’anar a veure com a mínim un cop a la vida.

Manel Piñero (pregunta pel Lluís Altés)
Lluís: Una grandíssima persona, un gran actor, molt bon amic i molt bon xaval.

Lluís Altés (pregunta pel Manel Piñero)
Manel: Un mirall, un reflex, un home que es deixa emportar pels seus somnis i per les seves il•lusions, que ho està fent molt bé i que arribarà molt lluny.

Directe
Lluís: Molta por, però una por que ben gestionada és molt gratificant, un orgasme.

Públic
Manel: Una font per fer-la gaudir, una oportunitat, una motivació.

Part de l’equip auva!cat amb Lluís Altés i Manel Piñero

Després de compartir una bona estona i uns riures amb ells, l’equip d’auva!cat ens vam acomiadar desitjant-los molt d’èxit en aquest i en els futurs projectes. Mil gràcies per haver-nos atès tan amablement.

Emma Fernàndez per auva!cat