Kòdul són una banda de ritmes ska-rock, de Sallent (Pla del Bages) van aparèixer en l’escena del nou rock combatiu català l’any 2011, quan van publicar el seu primer disc “Empremta”, que els va portar a trepitjar més de 40 escenaris arreu dels països catalans, actualment estan presentant el seu nou treball “La Nostra Resposta”.
Kòdul en una imatge promocional (Foto estreta de: www.espurnaproduccions.cat/grup/kodul/) |
– Qui són Kòdul?
Kòdul és un grup de música combativa que basa la seva música en ritmes ska-rock, combinats amb reggae, tocs de rumba i bases electròniques. Però per sobre de tot és un grup d’amics que vol canviar el món fent música.
– Sou un grup molt nombrós, com va la convivència?
La convivència és fantàstica! Com ja he dit abans, per sobre de tot som amics, i com que som 11 es generen moltes més activitats en les hores que no estem fent música. Al final acaba semblant un centre social on uns estan jugant a cartes, els altres veient el futbol, un altre grup parlant d’actualitat i uns altres recordant anècdotes.
Quan es complica una mica és a l’hora de quedar tots, però amb compromís i generositat per part de tots, està superat.
– A nivell de grup hi ha algun grup que us inspira, teniu algun referent musical?
Aquest és un dels grans avantatges de ser tants, i és que cadascú de nosaltres té diferents gustos, i per tant, diferents grups referents, i això fa que, en conjunt, els referents de Kòdul siguin molt variats. Des del jazz fins al dub, de la música clàssica al rock combatiu basc… els nostres músics referents són molt amplis.
– Les vostres lletres són carregades de missatge, què és el que preteneu transmetre al vostre públic?
En una sola frase: que ho podem tot. Com dieu les nostres cançons tenen un missatge, i per a nosaltres és un missatge molt clar. Cal trencar amb el sistema i començar-ho tot de nou. Des de la solidaritat, la justícia i la llibertat. A la vegada, intentem que les lletres transmetin optimisme i il·lusió, perquè sabem que si ens ho proposem, som capaços d’arribar on vulguem.
– Amb aquest nou treball heu tingut uns col·laboradors de luxe, que us han aportat com a grup?
A l’hora d’escollir les col·laboracions pel nou disc hem procurat demanar-les a companys i companyes amb els quals ens sentim molt a gust i que sabíem que vindrien a posar el seu granet de sorra. Cadascú d’ells podríem dir que li ha donat el seu toc personal a l’hora de cantar o de tocar un instrument. Com a músics que som tots plegats, n’aprens els uns dels altres.
– Quan escoltem “La nostra resposta” ens ve un aire fresc i festiu, però en directe que podem veure, que hi trobarem?
En directe hi trobareu el context; és a dir, les cançons envoltades de moviments, paraules i emocions. Per a nosaltres un concert ha de ser un moment d’explosió, d’energia màxima i també de compromís. Per això intentem que el públic se senti una part més del que està passant a l’escenari, i que hi hagi interacció entre les dues parts.
– Recentment heu actuat a Croàcia, com van anar? quina va ser l’acceptació per part del públic?
Realment va ser una experiència única. Fins aquest any no se’ns havia plantejat mai l’opció d’anar a tocar a un festival fora dels Països Catalans i quan ens van proposar d’anar a tocar a l’Skaville no ho vam dubtar ni un moment. Vam quedar al·lucinats amb la resposta de la gent, ja que per a nosaltres era molt estrany, i tot un repte, tocar les nostres cançons en una llengua forastera per al públic. Però igualment van estar entregadíssims durant tot el concert. Va ser una passada!
– Teniu previstes mes actuacions fora dels Països Catalans?
De moment no, però estem oberts per anar a on faci falta. S’ha de tenir en compte que costa bastant anar a tocar a llocs llunyans, ja sigui per la infraestructura que has de moure, com per la dificultat que comporta anar a llocs on no ets tan conegut.
– Com teniu l’agenda pels propers mesos.
Ara al setembre hem donat per acabada la gira d’aquest 2013. Ara tenim altres sorpreses a coure i requereixen temps. De totes maneres no descartem fer alguns concerts més a mig hivern.
Tant si fem concerts com les sorpreses que anem traient ho anunciarem tot per facebook, twitter…
– Porteu 8 anys trepitjant escenaris, suposo que dóna per a moltes anècdotes i curiositats, ens n’explicaríeu alguna que us hagi passat dalt l’escenari?
Buf… d’anècdotes n’hi ha per regalar i per vendre. Des de trepitjades, relliscades… fins que ens regalin un gall abans de tocar i haguem de tocar amb ell dalt de l’escenari. Però potser una que ens ha passat més d’una vegada és la que se’ns trenquin escenaris. Hem fet autèntics forats en alguns escenaris i hem hagut de continuar tocant. No és tan fàcil com sembla.
– Podem veure que molts grups ofereixen la seva música de forma gratuïta mitjançant les seves webs, i per diversos motius. Què us va empènyer a vosaltres a regalar el vostre treball?.
Nosaltres creiem que la música ha de ser lliure, d’accés per a tothom. El que pretenem amb la música és transmetre un missatge i no pas vendre una melodia. Per això no ens agrada fer pagar per la nostra música enregistrada. A més, és inevitable que la teva música estigui penjada a la xarxa. Tant per tant, fem-ho fàcil
– Au va! Vol donar l’oportunitat a la gent que no us conegui, que sàpiga de la vostra existència, què els hi diríeu perquè es decideixin a venir als vostres concerts?
Els diríem que nosaltres on ens ho passem realment bé és a dalt de l’escenari. I que el nostre màxim objectiu és que això es noti a baix. Per això, estem segurs que en un concert de Kòdul trobaran festa i compromís, una mescla explosiva.
– Utilitzeu les xarxes socials? Quina valoració en feu d’elles?
Utilitzem totes les xarxes socials possibles, facebook, instagram, twitter, youtube… Avui en dia s’han convertit en una eina imprescindible per connectar amb el públic i realment són uns instruments molt potents. Tot i això, és trist que haguem de cedir tot el contingut que hi publiquem a les empreses que ho gestionen.
La nostra web parla de música, teatre i llibres. Ens podríeu recomanar:
– Un grup o cantant que us agradi?
Només un? Deixem-ho en Fermín Muguruza, per la llarga trajectòria.
– Una obra de teatre?
No som gaire d’anar al teatre, però sens dubte recomanem Els Pastorets. No entenem un Nadal sense el Lluquet i el Rovelló.
– I un llibre?
L’hora dels voltors, de Josep Manel Busqueta, un llibre per entendre que aquesta crisi és una estafa, i es diu capitalisme.
I fins aquí l’entrevista, us volem donar el nostre agraïment per haver-nos concedit part del vostre temps.
Per conèixer millor a Kòdul: Web: www.kodul.cat Facebook: facebook.com/kodul Twitter: twitter.com/_kodul
Comment here
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.