Entrevistem Jordi Montañez

Entrevistem a Jordi Montañez, cantautor de Barcelona

Avui parlem amb Jordi Montañez, cantautor de Barcelona. Autor de dues maquetes auto-produïdes i auto-editades, un primer treball discogràfic anomenat “Dolça Victòria” (Temps Record, 2011) i el proper març es previst que surti el que serà el seu segon disc d’estudi.

– Qui és i d’on és Jordi Montañez?
Jordi Montañez és un autor i cantant de cançons, altrament dit cantautor, de Barcelona, del barri del Carmel concretament.

– Quan vas començar en el món de la música?
Al cap de poc de començar a tocar la guitarra, cap als 15 anys, ja tenia un grup fet amb uns amics. Realment no teníem ni idea de tocar, ni de cantar, ni de compondre, però vam aprendre molt entre tots.
Després he anat passant de grup en grup, i de concert en concert, fins que al 2009 vaig decidir penjar una maqueta jo sol amb les meves cançons.

– Què et va dur a fer música?
Suposo que la necessitat de trobar una via per canalitzar una adolescència difícil. Això i també la meva passió pels grups de rock català del moment i per tant, les ganes de tocar la guitarra com ells.

– Que vols transmetre amb la teva música?
La meva forma d’entendre l’art i la cultura.

– Et sents compromès amb la societat?
Sí, estimo les persones que m’envolten, per tant, vull el millor per elles en tots els aspectes. Estar compromès amb la societat és estar compromès amb qui t’estimes, penso jo.

– Quin missatge vols transmetre amb les teves cançons?
Que hi ha alternatives, que les coses poden ser diferents al que ens han dit, ja sigui des de les relacions personals a les relacions econòmiques.

– Com a cantautor català, creus que l’actual situació de la llengua influeix en la música?
Sí, només cal preguntar als grups i cantautors que viuen i canten més abaix de la Sènia. Aquí, des de la bombolleta de Barcelona i rodalies, és molt fàcil dir que la situació del català en la música està totalment normalitzada…

– Què n’opines de l’actual situació musical del nostre país?
Som un país ric en música i creativitat però hi ha poc reconeixement. Hom té la idea de que fer música és una distracció o un divertimento, simplement. Existeixen infinitat de tòpics i prejudicis al respecte. Segurament, molts d’ells, per culpa de nosaltres mateixos, però les institucions no hi estan fent res, ans el contrari, estan propiciant el discurs de que la música és una cosa prescindible, un objecte de consum i prou. Tanmateix digue’m una sola persona que no escolti música.

– Et podries etiquetar dins la música?
Les etiquetes són invents de les discogràfiques i de la crítica musical que només opina en clau comercial. Jo sóc un cantautor perquè composo i canto les meves cançons. Després ja vénen els matisos en tot cas, però no les etiquetes, que són estigmes al cap i a la fi.

– I posar-te un estil?
El meu estil és eclèctic ja que tinc cançons d’estils diferents, tot i que em diguin “cantautor”. L’estil que definiria les meves cançons és la lletra, no pas la música. Tot i que sí que és cert que la majoria de cançons que faig serien properes a allò que s’anomena pop/rock.

– Quins somnis professionals voldries assolir?
El reconeixement de la gent per la feina feta, per les cançons i pels concerts. Això i dedicar-m’hi professionalment fins que m’hi afarti (o fins a la jubilació en el seu defecte).

– Acústic o amb banda?
Les dues coses i alternar-les en funció de l’espai i l’espectacle.

– Poesia o/i música?
No són excloents. Poesia i música! La barreja d’ambdues és la cançó.

– Ens explicaries alguna anècdota que t’hagi passat en una actuació?
Una vegada un veí va llençar un cubell d’aigua, des de la seva finestra, al públic assistent del concert. El que et deia respecte a la situació musical del país.

– Som conscients que les comparacions són odioses, però en quin cantant creus que t’inspires per fer música?
Un dels meus referents musicals, i també culturals, és el trobador cubà Silvio Rodríguez. Les meves cançons beuen molt de la seva influència en un sentit estètic però també en un sentit ètic, en la forma d’entendre i concebre les cançons i l’acte de compondre.

– Dues maquetes auto-produïdes i auto-editades, un primer treball discogràfic, “Dolça Victòria” (Temps Record, 2011) i apunt de sortir el que serà el teu segon disc d’estudi. Què hi podrem trobar en aquest nou disc? Quantes cançons hi trobarem? Quan preveus que sortirà al mercat?
Aquest disc serà un punt d’inflexió en el terreny musical. El productor musical Pau Romero s’ha encarregat dels arranjaments i la producció musical de les cançons, que estan pensats per banda.
Al disc hi hauran unes 11 cançons. Una d’elles és un poema musicat de Maria-Mercè Marçal i una altra una adaptació al català d’una de Silvio Rodríguez.
El disc pensem que el tindrem llest de cara al març.

– Hem llegit que el títol del teu nou disc és un homenatge a la Nova Cançó, què és per tu la Nova Cançó?
La nova cançó és un moviment que va pretendre canviar la concepció mercantilista de la cançó en el seu moment. No va ser exclusiu de Catalunya ja que en altres parts del món van sorgir cantants que consideraven que la cançó ha de parlar del poble i pel poble. A casa nostra, a més a més, s’hi sumaven les reivindicacions culturals pròpies.

– Què en penses de les xarxes socials i Internet?
Són una gran eina de comunicació i d’informació en el nostres dies. Tanmateix hem de ser curosos ja que, tenir al nostre abast tanta informació i tanta capacitat de difusió, pot ser perillós si no sabem contrastar la informació i gestionar la nostra informació pública.

Et volem agrair la teva disposició i facilitats que ens has donat a l’hora de fer-te aquesta entrevista, i com no, desitjar-te tot l’èxit que et mereixes.

Voleu conèixer més a Jordi Montañez? Aquí us deixem els seus enllaços web:
 Web: www.jordimontanez.cat
 Facebook: www.facebook.com/jordimontanez
 Twitter: www.twitter.com/jordimontanez
 Bandcamp: http://jordimontanez.bandcamp.com
 Foto: Jordi Montañez
 Vídeo: Jordi Montañez Youtube