Entrevistem Carles Algué, Director i Dramaturg

Aquesta setmana la recomanació teatral ve acompanyada d’una petita conversa amb el director i dramaturg de l’obra. Tot un detall a agrair-li al Carles Algué, el qual no ha dubtat a respondre les nostres preguntes per tal que conegueu de primera mà l’obra Gairebé que els propers 12, 13 i 14 d’abril es representarà a la Nau Ivanow de Barcelona.

El Carles es va graduar en interpretació pel Col·legi de Teatre de Barcelona i posteriorment ha ampliat aquesta formació amb cursos de dramatúrgia a la Sala Beckett, Realització d’AV i Espectacles a l’EMAV i Periodisme a la UAB. Després de dirigir i escriure un parell de curtmetratges, s’estrena com a dramaturg i director de teatre a l’Obrador de la Sala Beckett amb l’obra Gairebé. Com a actor, els darrers espectacles en què ha treballat són Desig Jam i Catàstrofes. També ha format part del projecte Companyia K, dirigit per Lluís Pasqual, al Teatre Lliure, i ha treballat amb directors com Pau Miró, Thomas Sauerteig i Pep Pla, entre d’altres. En televisió ha participat en sèries com La Riera de TVC i Tu Mateix de la XTVL, i ha dirigit i presentat el programa cultural Catarsi a TVM.

Carles, com neix aquest projecte?
La primera escena va néixer una matinada de l’estiu passat, a la Sala Beckett. Curiosament al mateix lloc on després vam estrenar l’espectacle. El Pau Miró feia un curs de dramatúrgia dins l’Obrador d’Estiu, i després d’una setmana de classes, els alumnes ens vam tancar tota una nit a escriure per treure una escena cadascú. Aquestes peces es van representar en una lectura dramatitzada, i aquí va ser on ens vam conèixer amb l’Elisabet Vallès i el Javier Beltrán, els dos actors que van interpretar el meu text. Gairebé no vam tenir temps d’assajar, però els tres ens vam endur molt bona sensació del resultat, i per això vam decidir tirar el projecte endavant i fer-ne una obra de teatre sencera.

Ha estat molt complicat tirar-lo endavant?
És difícil engegar un projecte quan no tens gens de pressupost, perquè tens la sensació d’estar demanant favors a tothom i sap greu no poder-los recompensar econòmicament. S’hi han d’invertir moltes hores i tenir molta confiança. Però sorprenentment amb Gairebé tot va anar bastant rodat. Les coses s’anaven posant al seu lloc per si soles. Primer amb els actors, que des de l’inici es van fer el projecte seu i el van fer créixer. Després des de la Sala Beckett ens van deixar lloc per assajar i per estrenar. I finalment amb els tècnics que també van pujar al carro, el Dani Carles, l’Arantza Flores, la Mònica Gálvez i el Håvard Enstad. Hem acabat fent una bona companyia, sense la qual Gairebé no existiria.

Què ofereix aquesta obra? Amb què es trobarà el públic que vagi a veure l’espectacle?
Des de l’inici, sempre hem partit de la idea de “menys és més”. Hem volgut fer un espectacle sense pretensions, minimalista, amb el que hi ha. Dos actors i un text. És una obra de diàleg i d’emoció, on és més important el que no es diu que l’acció en sí. Són dos personatges nocturns que s’enamoren en un lavabo públic. Estan perduts en un món que no entenen i que no els entén, però descobreixen en l’altre la possibilitat d’aconseguir una vida millor. La història parla de les contradiccions que tenim les persones amb les relacions, l’amor, el sexe, la família… De les limitacions que a vegades ens posem per protegir-nos, i de la capacitat de superar-les. D’aquell moment en què pots decidir si llençar-te a la piscina o no. De quan estàs “gairebé” a punt de fer-ho, i tens la teva vida a les mans.

El passat mes de gener, l’espectacle es va representar a la Sala Beckett. Quina va ser l’acollida del públic?
En general va ser molt bona. Com que l’aforament era reduït, les entrades es van exhaurir molt ràpid i malauradament molta gent es va quedar fora. Això va generar molta expectativa i em feia por que el públic es decebés. A la companyia ens estimem molt el projecte, però si no aconsegueixes que els espectadors entrin en la història, no serveix de res. Per sort, sembla que el públic va fer el viatge amb nosaltres. Les crítiques van ser molt positives, clar que jugàvem a casa.

Amb Gairebé t’estrenes com a director de teatre. Quina és la teva valoració d’aquesta nova experiència?
Ha estat una experiència molt gratificant. Al principi tenia els meus dubtes, perquè sempre havia estat a l’altra banda. Però quan veus que la gent confia en tu, et vas atrevint i cada vegada t’hi sents més còmode. He tingut gent al costat que m’ha donat suport, i la gran sort de comptar amb dos actors molt bons que m’ho han posat molt fàcil i dels que he après un munt. Realment els estic molt agraït. No hauria pogut demanar una manera millor d’estrenar-me.

Ets molt jove i ja has treballat d’actor, director de curtmetratges, de teatre… què serà el proper amb què t’atreviràs?
Sempre he tingut ganes d’aprendre a cantar. Crec que amb la música pots comunicar d’una manera molt més física i directa. Com diu la Clara Segura, “la música va a la pell”. Ha de ser fantàstic poder arribar al públic d’aquesta manera. Tot i això, ara per ara em conformo en poder continuar el camí de la interpretació (i la direcció també) que encara em queden moltes coses per aprendre.

Podries compartir amb nosaltres….

El nom d’algú amb el qual hagis treballat i t’hagi marcat positivament: Lluís Pasqual

El nom d’algú amb el qual t’agradaria treballar: Clara Segura

Un somni, un proper projecte: Ajuntar els dos noms anteriors i treballar amb ells en un teatre petit. O agafar tota la companyia de Gairebé i fer un segon projecte seguint les mateixes dinàmiques, però amb un bon sou per a tots. L’amor a l’art hi seria igualment, però així arribaríem millor a final de mes.

Volem saber la teva opinió. Què creus que li falta a l’actual oferta teatral? Trobes a faltar algun tipus de producció?
Bàsicament el que li falta a l’oferta teatral actual és un govern que li doni suport i possibilitats, perquè de gent bona i amb idees n’hi ha. I de públic amb ganes de veure nous espectacles també. Li falta un president que s’estimi la cultura. Li falta un teatre públic que es preocupi més de cuidar la programació que de netejar els vidres de la façana. I li sobra un 21% d’IVA.

Mil gràcies al Carles Algué per atendre’ns tan amablement. Li desitgem molts èxits.

Emma Fernàndez per auva!cat