Entrevistem Bonobos

Avui entrevistem al grup BONOBOS de Centelles (Osona), que es defineixen a ells mateixos com “Actors d’un món que no il·lusiona, hereus d’una realitat que no hem triat i d’un futur incert”, que han accedit a contestar les nostres preguntes. Coneguem-los una mica millor…

Qui són Bonobos?
En primer lloc, dir-vos que és per nosaltres un plaer poder parlar amb auva!cat perquè són iniciatives com aquesta les que fan construir i creure en la paraula com eina principal pel canvi. Estem molt contents de poder contestar aquesta entrevista i ho intentarem fer tant bé i tant sintèticament com poguem! Som de xerrar nosaltres!
És per això que Bonobos és un projecte musical nascut a Centelles (Osona) tirat endavant per persones amb ganes de crear, de caminar, créixer i contribuir amb la cançó a posar un granet de sorra per mirar cap a d’altres realitats possibles, cap a altres horitzons. Som fills d’una generació a la qual se’ns ha plantat un present molt negre al davant, no vivim aliens al context, i per això vam decidir llançar-nos a la creació musical com a eina per contribuir socialment i gaudir fent-ho. Hi ha una cita de Bertold Brecht que ens agrada molt i que diu bàsicament que l’art no és un mirall per reflectir la realitat sinó un martell per esculpir-la… i en això ens basem. Aprofitar la música per compartir bones estones i ser conscients que alhora podem fer alguna cosa més que cantar, que tocar. Volem aportar!
A més, tal i com va dir un bon dia el Dalai Lama (o almenys creiem que ho va dir ell), només hi ha dos dies l’any on és impossible fer-hi quelcom: l’ahir i el demà. Per això Bonobos creu en l’ARA com a únic lloc possible on fer tot això que diem. Un ara que com bé hem dit, pot semblar negre, però dins d’aquest present tant poc esperançador estem segurs que podem trobar llum en molts i molts petits horitzons. Que hi hagi crisi, sí… però no d’idees!

Com es va formar el grup?
El grup va néixer com tantes i tantes coses a la vida… per inquietud, per ganes de conèixer i d’experimentar, per necessitar de canalitzar tota una sèrie d’idees que teníem al cap i ganes de compartir-les. Ja fa temps que ens coneixem i toquem junts, però mai havíem presentat el grup com un projecte sòlid, com alguna cosa presentable en societat. Després de diferents incursions a la nostra zona, el sud d’Osona (terra que ens estimem molt i de la que ens sentim molt orgullosos), aquell embrió va créixer i amb el temps hem arribat, per exemple, a contestar una entrevista com aquesta i presentar els nostres temes propis en diferents punts de la geografia catalana. Una bonica experiència de la que gaudim un munt.

Com definiríeu la vostra música?
La nostra música és filla del que som i el que som és milers de petites experiències musicals… o no. És per això que tot el que s’evoca a Bonobos és el que alimenta la nostra personalitat com a grup.
El fet d’haver començat a fer temes amb un alt component reggae i funk és el que ens va portar a definir la nostra música com a mestifunk. I aquest, no és més que una barreja d’idees i conceptes basades en ritmes més aviat festius. Com ens agraden les Festes Majors!
Donem una gran importància a les lletres pel fet que és el que ens dota de discurs, de retòrica. Sense això, probablement molta gent no arribaria a entendre’ns ni a sentir-se identificat amb el que volem transmetre. La nostra música es basa en la idea del viure en l’ara… Carpe diem, perquè ens entenguem!

Quines són les vostres influències musicals? (si les teniu)
Les nostres influències arriben a ser tant variades que si les haguéssim d’anomenar totes no acabaríem mai. Bevem des del funk al més pur estil Jamiroquai o el jazz d’Speranza Spalding, fins al punk melòdic d’Incubus o el mestissatge de Manu Chao. És cert que ens movem a grans línies en uns conceptes tancats, però dins d’aquests hi ha mil grups a part dels que ja hem dit: The Cat Empire, La Ruda Salska, Dusminguet, Mano Negra, Red Hot Chili Peppers, Bob Marley, Sergent Garcia, La Troba Kung-Fú, Gossos, Obrint Pas, John Mayer, etc.
Ara bé, dels que hem après més han estat sens dubte els grups amics que la música ens ha portat a conèixer. Sense anar més lluny, els més importants han estat músics com Txarango, Els Catarres, Cesk Freixas, Nyandú, Funkystep and the Sey Sisters, l’Alfred Tapscott de Kibo, la Laura Cruells, l’Adrià Plana, Jaco Abel, David Viñolas… Aquests han estat els veritables referents musicals i d’esforç, de bon fer, d’il·lusió… d’actitud que és un què molt important a la vida!
A més, com ja hem dit donem gran importància a les lletres i en aquest sentit hem tingut una gran influència de cantautors com Ismael Serrano, Lluís Llach o Feliu Ventura.

Per al videoclip de la vostra cançó “La vida” vàreu reunir més de 100 persones per fer un pica-paret gegant a l’aire lliure, com va sorgir la idea? Ens podeu explicar alguna anècdota d’aquell dia?
Realment la idea, que a priori pot semblar senzilla, va sorgir després de diverses reunions i moltes idees. Volíem que la idea final fos un reflex veritable dels valors que volem transmetre i a l’hora barrejar-hi amics, coneguts i familiars. A més, ens interessava trobar quelcom una mica viral que en termes publicitaris vol dir que la gent el comparteixi fàcilment a les xarxes socials perquè crida l’atenció.
Un cop vam tenir la idea del pica-paret de seguida la vam agafar com a bona. Creiem que és una metàfora pura de molts trets significatius en com entenem la vida: si caus tornes a començar, ho fem amb il·lusió, amb alegria, gaudint de cada punt i seguit, etc.
Va ser un dia ple d’alegries i en el qual ens vam sentir molt estimats per tota la gent que va venir a donar-nos suport. Realment hem d’agrair a tots aquells que van compartir un matí de Diumenge amb nosaltres. S’ha de dir que som persones molt vinculades al teixit associatiu de la nostra població i això hi va ajudar.

Heu compartit escenari amb grups con Txarango, La Pegatina, Els Catarres…. com ha sigut l’experiència? Que us ha aportat?
El més bonic de tot plegat és poder compartir tot això amb persones que tenen les mateixes inquietuds que tu i, en el cas de grans grups, poder aprendre d’ells i intentar veure com perseguir objectius grans no és cap utopia. A més, si el compartir es converteix amb amistat ja no es pot demanar més perquè així el bon gust de les experiències es multiplica infinitament.
El que han aconseguit grups com ells és molt gran, val la pena mirar-los amb respecte i amb admiració a pesar de tota la resta. Tots ells són gent ben bonica!

Que sentiu quan pugeu a l’escenari?
Nosaltres ens devem a la música i la música té el seu moment de màxima esplendor damunt dels escenaris. Pujar en un escenari et converteix en un veritable privilegiat: tens la possibilitat de parlar més alt que la resta, gaudir del que t’apassiona compartint amb el públic idees, sentiments que d’altres han de guardar-se. Això ens demostra la importància del ser conscient que disposes d’uns mitjans extraordinaris per parlar, per ser crític, per difondre.
Per tot plegat, doncs, s’ha de tenir un respecte immens al fet de tocar, per la fortuna i el privilegi que suposa. No cal dir, a més a més, que el gaudi i la descarrega d’adrenalina poden arribar a ser totals. Nosaltres per ara sempre ens hem mogut en escenaris força petits, festes majors properes i concerts de poble o de barri. Imagineu-vos ser davant de milers de persones i poder a més a més viatjar pel món… Un somni!

Per Sant Jordi ens vàreu obsequiar amb un vídeo de la vostra canço “La vida”, acompanyats d’altres artistes: Cesk Freixas, Txarango, Els Catarres, Nyandú, Alfred Tapscott i Laura Cruells i ho vau titular La vida (entre amics). El vídeo a Youtube té prop de 5000 visites (a data d’aquesta entrevista), que significa això per vosaltres?
Significa una felicitat immensa al veure que hi ha gent disposada a escoltar-nos i a sentir-se identificada amb el que diem. Significa que el projecte va endavant i que cada cop tenim ganes de més. Signifiquen nous objectius. Significa que, com deia Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. Significa que tenim uns grans amics els quals valen tot l’or del món. Significa que… Buff! Moltes i moltes coses boniques! Poder celebrar el nostre primer aniversari així ha estat un veritable plaer. Que duri, que duri!

Com veieu el futur musical del grup?
Com hem dit vivim en l’ara i especular gaire sobre el futur va contra els nostres principis. El futur diuen que és patrimoni dels que creuen en el present i així ho creiem. Treballarem de valent durant aquest “ara” que vivim per tal de que aquest futur ens aporti tant bones experiències com sigui possible.

Els vostres plans per aquest estiu 2013…
Dins d’aquest ara hi entren els objectius a curt termini, és evident. Així doncs, us podem dir que aquest estiu tenim la intenció de tocar tant, i tant bé, com es pugui per tal de donar-nos a conèixer i fer una mica d’estalvis perquè sí… aquest any CD! Tenim la intenció de gravar el nostre primer disc aquesta tardor per tal de que vegi la llum a principis del 2014.
Si ens voleu al vostre poble… info@bonobosmusica.com!

Internet i les xarxes socials són un mitjà perfecte per la promoció dels grups, que en penseu d’aquest medi?
Des d’un punt de vista estrictament funcional, les xarxes socials són una joia! Com a eina, hem de dir que són un instrument brutal de difusió i per compartir tot el que et passi pel cap.

La web auva!cat parla de diverses expressions culturals, però més concretament de Música, Teatre i Llibres, ens podríeu recomanar:

Un disc?
Un dels que hem escoltat més últimament ha estat una veritable obra d’artesania: Robert Nesta Songs, d’Adrià Plana. És un recull de temes de Bob Marley versionats en clau de jazz que sona brutal! I amb arrels a Osona també!
Podeu escoltar un dels temes, aquí mateix: Enllaç Youtube
Ens els trajectes en cotxe que hem realitzat en els últims mesos també hem escoltat bastant l’últim treball d’Obeses, Zel.

Un grup?
Ui! Que difícil! No sabem pas amb quin quedar-nos…Aquí no ens posaríem pas d’acord. En tot cas ens remetem a la pregunta que ja hem respost sobre les influències musicals! Trieu la proposta que us cridi més l’atenció i cap a escoltar-la… teniu deures!

Una obra de teatre?
La última que hem vist ens va agradar força! Un gran clàssic Cyrano de Bergerac amb el Pere Arquillué de protagonista i dirigida per Oriol Broggi. El text és un tresor! Segur que us tornarà a sortir la oportunitat de veure aquesta obra mestra de la literatura universal…

Un llibre?
Molts! Dels de capçalera i altament imprescindibles:
Patas arriba, la escuela del mundo al revés d’Eduardo Galeano. Un bon llibre per entendre la mentida de sistema en que ens tenen instal·lats.
El fill de l’acordionista, de Bernardo Atxaga. Un plaer de lectura per entendre una mica més i enamorar-nos d’Euskal Herria.

Un de català… Camí de Sirga, de Jesús Moncada. Si algun escriptor en la nostra llengua hauria de tenir un Premi Nobel, hauria de ser ell!
I per acabar, també en català, un de brutal i que ens va enganxar de la 1a a la última pàgina… Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Que per cert: la versió cinematogràfica va ser enregistrada, entre d’altres llocs, a Centelles… tot acaba al mateix lloc!

Moltes gràcies per contestar a les nostres preguntes.

Voleu conèixer millor a Bonobos?
 Web: www.bonobosmusica.com
 Facebook: www.facebook.com/bonobosandcia
 Twitter: @bonobosmusica
 Youtube: www.youtube.com/bonobosmusica