Entrevistem Bongo Botrako

Els components de Bongo Botrako en una imatge promocional

La banda Bongo Botrako està formada per Uri Giné (veu), Xavi Vallverdú (teclat), Gorka Robert (bateria), Xavi Barrero (trompeta), Oscar Gómez (saxo), David Garcia (baix), Nacho Pascual (guitarra).

Entrevistem a Uri Giné, cantant de Bongo Botrako.


– Com es va formar el grup?
El grup es va formar fa 5 anys i el culpable, principalment, vaig ser jo. Acostumava a tocar al carrer amb amics o sol. A poc a poc, vaig anar convencent a amics amb els que tocava molt sovint i a altres que es van anar apropant al grup i vam començar, des de baix i anar fent. El primer concert el vam fer a una casa ocupa “La Colomera” (Tarragona). Tocàvem a bars petits i petites festes majors i així vam anar treballant, a poc a poc…

– Quina és la vostra font d’inspiració? – Quin missatge voleu transmetre amb les vostres cançons, a quin públic van dirigides?
Tot el que ens rodeja. Deixo que flueixi, sense posar barreres al que volem dir i així surt més natural i més sincer.
Amb el temps anem evolucionant i “Revoltosa” està molt marcat per temes socials, encara que parlem una mica de tot.
En el moment en què ens trobem, això no es pot obviar. Estem al límit, la societat està patint i no podem ser aliens a això. Em sorprèn una mica perquè no veig que hi hagi un gran moviment musical que abanderi una lluita social. La música acostuma a obviar aquests temes i és estrany perquè realment tota la història de la música fa dècades que sempre s’ha endinsat molt en els moviments socials.
La música és un reflex del que està passant a la societat i volíem que “Revoltosa” reflectís el que viu la gent del carrer dia rere dia: des de violacions de drets humans, a limitacions en l’accés a l’educació, a la sanitat, a la vivenda, els desnonaments, la llibertat d’expressió…. Tot això és molt greu, no cal exagerar-ho però tampoc menystenir-ho. “Revoltosa” parla molt d’això, és un disc molt d’aquests temps.

– Una maqueta i dos treballs publicats amb Kasba Music, que creieu que van veure en vosaltres?
El mercat de la música està canviant molt i el que entenem ara per discogràfica no és ni molt menys el que era fa uns anys. Els dos discos són auto produccions, són un pacte entre el grup i la discogràfica, el grup produeix el disc i la discogràfica s’encarrega de moltes altres feines: distribució, promoció…
Actualment la indústria musical està fent aigües, la pujada de l’IVA, entre d’altres mesures, l’hem patit a tots els sectors i la cultura no se n’ha lliurat.

D’alguna forma els moviment que es comencen a veure són un reflex d’això, el fet que molts grups comencin a fer crowdfunding és simptomàtic de què la indústria musical no acaba de funcionar. D’alguna manera es fan aquests tipus de col·laboració amb les discogràfiques per intentar sobreviure.

– Els vostres treballs estan a l’abast de tothom en descarrega gratuïta mitjançant la vostra web, perquè?
No fer-ho seria negar l’evidència. Si no ho posem nosaltres, ho farà algú altre i això era tan obvi que, ja posats, doncs ho fem nosaltres i amb bona qualitat.
Amb això no vull dir que sigui una gran solució i que ens sigui igual, val la pena que la gent valori el que significa això per una banda. És cert que ho tenim tots a l’abast, però crec que és important que la gent que escolta la música sàpiga que és una aposta dels músics que ho fan i suposa que, possiblement o no, es vengui menys o no… això no ho sabrem, tot i que hem pogut corroborar que sí que hi ha gent que l’ha descarregat i després l’ha comprat.
També ens ajuda a estar en molts països on encara no hi ha infraestructura com, per exemple, Amèrica Llatina, on tenim molts seguidors i si no fos així no ens podrien conèixer perquè allà ni fem concerts, ni es venen els discos, ni hi ha publicitat, ni res, només ens poden conèixer per internet.
Malgrat que estic plenament convençut que això és el que s’ha de fer, en el moment crític en què es troba la indústria musical sembla una mica estrany això de la descàrrega gratuïta. Si bé fa uns anys l’argument principal d’això era que dels directes es vivia molt bé, i que no passava res perquè els discos eren el de menys, ara ja ni del directe es viu. Això no vol dir que s’hagi de treure el disc en descàrrega de la web, però si no hi ha discos i no hi ha concerts, alguna fórmula s’haurà de buscar per sobreviure.
És molt importat tenir un sector professional de cultura al nostre país, perquè sinó el país se’n va a norris i no només la música, sinó tota la resta: teatre, literatura…

Una societat sense cultura no te futur. Segueixo convençut que, de moment és el que hem de fer, però s’hauran de buscar fórmules perquè la indústria musical comença a ser difícilment sostenible…

– Quina de les vostres cançons te un significat especial per vosaltres?
Moltes, perquè són quasi com fills. Van lligades a moments, a situacions…
Ara mateix potser triaria “Seguiré”, perquè va ser la cançó a partir de la qual vaig saber que faríem aquest disc. Significa molt per mi, és el tema de l’evolució, de tirar endavant… que és un missatge que va molt lligat a Bongo Botrako.
És un disc molt compromès socialment però d’altra banda també és profundament esperançador, com també crec que ho era l’anterior. I són així perquè jo també ho sóc, jo tinc esperança. Crec que es pot fer alguna cosa per millorar i per a donar-li el tomb a tot plegat, al final, no m’atreviria a dir optimista però sí positiu. Darrerament veig que no estic sol i cada cop es comença a notar més, a poc a poc i des de baix, que les coses canvien. S’ha de creure perquè sinó no tens força per lluitar i per tirar endavant.

– Podríem dir que a “Revoltosa” hi ha hagut una evolució respecte a “Todos los días sale el sol”…
Evidentment s’ha de notar que un creix, però suposo que a l’anterior disc, el fet que una cançó eclipsés tant a la resta, va fer variar una miqueta el concepte del disc. No vull dir que canviés radicalment el concepte del disc, però potser el fet que “el chipirón” arribés on ha arribat, ha eclipsat una mica la resta del disc.
Si bé és cert que el disc era diferent, perquè el moment social i personal era diferent, ja s’apuntava d’alguna forma aquest camí. Crec que ara, a “Revoltosa” és més evident…

– La cançó que va fer que tothom us conegués “Todos los días sale el sol” que compta amb la col·laboració de l’Adrià i en Rubén de La Pegatina, es va convertir en un gran èxit i sonava per tot arreu. Us esperàveu una cosa així?
No, impossible, va ser una bogeria. Vaig estar molt de temps intentant pair-ho i sense ser conscient del que era i del que suposa. S’ha convertit en una cançó de la gent i això se t’escapa de l’enteniment. Sona a festes majors, bars, discoteques, pobles…. és difícil de concebre i de ser conscient realment del que és. En aquell moment va ser una mica de xoc, no ens ho esperàvem.
Des del principi sempre hem treballat i és el que hem de seguir fent. Va ser un revulsiu per convèncer-nos que havíem de seguir treballant molt més, tampoc vam canviar molt la forma de fer perquè la feina s’ha de fer i hem de seguir treballant.
Jo m’ho prenc com una anècdota, evidentment molt maca, perquè va fer que la nostra música arribés a moltíssima gent que llavors no ens coneixia… i això és brutal!

– Amb el vídeo de Revoltosa també heu donat a parlar…. la font d’inspiració sembla que està bastant clara, no?
La idea va sorgir del realitzador, li vam explicar una mica el que volíem fer i va sortir això.
Volíem denunciar l’abús dels cossos de seguretat sobre la llibertat d’expressió, pel fet d’expressar una opinió que difereixi a la del govern, però no volíem mostrar les imatges que tots hem vist a les notícies i a les que quasi estem immunitzats, li volíem donar un enfocament diferent. Tenia el seu risc perquè és molt provocador però realment és una crítica, volíem cridar l’atenció, que es mostrés i que se’n parles, perquè està a l’ordre del dia. Va coincidir amb el cas de l’Ester Quintana però hi ha molts casos més i ho volíem denunciar. Volíem que se’n parles i que es creés polèmica i ho vam aconseguir.
Hem contribuït a què se’n parli més del tema, és el nostre granet de sorra…

– Parleu de tot tipus de temes però mai no falten lletres com les que podem trobar a “Respirar pa trabajar” o “Dinero no se come”… creieu que un canvi a la societat actual és possible?
Jo crec que sí, no serà gens fàcil però comença a haver signes reveladors de què ho podem aconseguir, estan canviant molt les coses, tot i que ens haurem d’implicar molt més del que ho estem fent ara. Realment hi ha una llavor de lluita però encara falta molt. Jo tinc esperança i la gent demostra cada dia que és possible…

– Els vostres plans per aquest estiu 2013…
Tenim concerts al País Basc, Catalunya, França, Itàlia, Suïssa, Holanda… i seguim. No pararem, tocarem en llocs molt especials per nosaltres i repetirem en algun festival com: l’Arenal Sound, el Viña Rock, l’Acampada Jove i d’altres….

L’edició física de « Revoltosa » es pot trobar en botigues de França, Bèlgica, Holanda, Alemanya i Japó…
I esperem que aviat en siguin més. Pot semblar estrany però a Japó hem venut moltíssim i no hi hem tocat mai. Portem uns anys sortint fora, a França tenim bastant de públic i al 2012 vam començar a sortir cap a altres països. Ens sembla lògic que si anem a tocar fora, la gent que ens segueix tingui l’oportunitat de descarregar o comprar el disc igual que aquí…

– Feu moltes col·laboracions, La Pegatina, el Son de la Chama…
És molt divertit, realment hi ha molta confiança i amistat amb molts d’ells perquè ens hem trobat a l’escenari i també fora… Al nostre disc també estem molt ben acompanyats, quan les col·laboracions són sinceres es nota i jo estic molt content amb totes les col·laboracions del disc.

– Internet i les xarxes socials són un mitjà perfecte per la promoció dels grups, que en penseu d’aquest medi?
Hi estic molt d’acord, realment ens ha obert un món. Podem estar, interactuar, parlar i respondre. Enriqueix molt la relació amb la gent que ens segueix i ens ensenya molt perquè aprenem de les seves sensacions i de les seves opinions. Pots saber com la gent es pren el disc, els concerts… i això ens ajuda a créixer.
Hi ha molta més relació i això la gent ho agraeix.

– La web auva!cat parla de diverses expressions culturals, però més concretament de Música, Teatre i Llibres, ens podríeu recomanar:
Un disc? “African revolution” de Tiken Jah Fakoly
Una obra de teatre? “Morir (o no)” o “Carícies” de Sergi Belbel
Un llibre? “No logo” de Naomi Klein

Moltes gràcies Uri per respondre a les nostres preguntes, ha estat un plaer compartir aquesta estona amb tu.

Voleu conèixer millor a Bongo Botrako? 
Us deixem alguns enllaços a internet:
 Web: www.bongobotrako.com
 Facebook: facebook.com/bongobotrako
 Twitter: @bongobotrako