`Mentre la llum declina´ ens parla en veu serena d’una realitat existencial, la necessitat d’un cert contacte amb allò que es diu, amb una nuesa emotiva i autèntica.
Joan Sales afirma: “els poetes, no són mai tan ells mateixos, com en els seus versos”.
La realitat inexistent i els seus matisos es fa palesa amb molts dels seus versos, mostrant així una continuïtat amb el seu primer treball, reafirmant la necessitat d’allunyar-se de la realitat per sobreviure i arribar al coneixement del jo. “Als que m’envolten, els hi pot semblar que he canviat, i no és així, no he canviat, només he après a aprendre. Se’n diu créixer. Així com el rostre que veig al mirall cada matí va canviant, també ho faig internament. Sóc sempre la mateixa i moltes més, les del present i les que he deixat pel camí. Ara, esdevinc jo mateixa”. Li agrada dibuixar el món mitjançant metàfores i crear poemes immensament propers, sobre la vida quotidiana i obrint els ulls esbatanats per arreu: mar, pluja, llum, aigua, camp, bosc…elements que se’ls fa seus, mentre la llum declina.
Montse Farrés, de pares catalans, (Vigo 1953) filla de marí mercant, es va traslladar amb 9 anys a Reus, fent seva aquesta ciutat.
Al 2013 coordinà el llibre-homenatge “Jaume Juan Magriñà, cor de jazz” (Silva-editorial, 2013). És activista cultural en diversos camps, membre d’un col·lectiu de teatre, organitza actes on l’element principal és la poesia amb la que ha obtingut diversos guardons a arreu de Catalunya (Antoni Massanell, Francesc Martí Queixalós, Reina Margarida de Prades) entre d’altres. Varis dels seus poemes han estat publicats en diferents mitjans de comunicació, i d’altres, inclosos en obres col·lectives.
Silva-editorial ha publicat recentment el poemari “Converses amb ningú”.
Comment here
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.