‘Ígnia’, segon treball discogràfic de Namina

Catàrtic i visceral, Ígnia navega entre el xiuxiueig a cau d’orella i el crit esgarrapat. Concebut com un tot indissociable, el segon disc de Namina narra la història d’un canvi vital a través de deu peces vertebrades en un eix: els elements. Ordenades segons una cronologia emocional, les cançons ens acosten a un moments concrets de la narració i acaben confluint en un lloc comú: el cor obert. Alguns temes neixen i es construeixen directament a través de vivències personals i d’altres compten amb el guiatge d’un personatge extern. Així, a L’esquellinc, hi trobem la Mila, caràcter principal de “Solitud” de Víctor Català; Violeta, inclosa en la banda sonora de “Violeta: la pescadora del mar mort” (I+G Stopmotion, 2006), és la protagonista del curtmetratge que ens endinsa en un instant de foscor; i, a Strange dead Fish, un cos sense vida i sense nom, abandonat a la platja com un objecte, fa cridar d’impotència davant de l’actual drama dels refugiats.

A Ígnia l’eclecticisme estilístic que defineix la sonoritat de la banda es consolida i s’eixampla per la vessant elèctrica. No obstant, a Namina el que mana són les cançons, per sobre dels clixés. Això marca el procés de producció del disc: des de la tasca solitària a veu i acústica de la composició; seguida pel treball d’instrumentació i arranjaments amb tota la banda; prosseguint amb l’enregistrament (en directe gairebé al 100%) i la mescla, a càrrec ambdues d’Alberto Pérez als estudis Sol de Sants. Finalment, Joel Condal ha estat l’encarregat de cuinar el màster, en analògic, a Grabaciones Silvestres. Per a aquest disc Namina torna a comptar amb el suport del segell Microscopi.