Entrevistem a Meritxell Gené

Avui entrevistem a Meritxell Gené, cantautora

Foto MG

– Quan vas començar en el món de la música amb el projecte com a cantautora? Deu fer uns set anys. A mi m’agradava fer cançons a casa per a mi, i un dia una persona propera em va proposar de gravar-les. Després quan vam tenir feta la maqueta, em vaig presentar al concurs sona9 i em van seleccionar. Aquest va ser el començament.

– En el procés creatiu, quina és la teva font d’inspiració? La poesia de les coses… Hi ha molts aspectes que hi intervenen, les meves experiències, les satisfaccions i insatisfaccions, reivindicacions personals i col·lectives. En aquest camí, a part de la cançó d’autor i dels meus referents musicals, algunes de les millors companyies de viatge per mi han estat els llibres de poesia.

Crec que la cançó m’ha ajudat a situar els meus sentiments, i per exemple en molts moments de solitud m’ha acompanyat, i m’ha fet créixer, reflexionar i sentir.

– Què ens vols transmetre amb les teves cançons? Entenc la cançó com un mitjà, que històricament ha estat força sovint alternatiu, molt vinculat amb la dissidència política i la lluita ideològica, que ha servit per despertar consciències, i per transmetre les nostres inquietuds i conviccions. Un mitjà, de reivindicació social i de compromís amb el país. Que ens omple de valors i ens ajuda a evolucionar com a persones. La cançó és la nostra memòria, i el nostre present. I, per mi, és la tendresa revolucionària.

– Has musicat uns quants poemes, si et fessin triar, amb què et quedaries: poesia o música? No crec que em calgui triar, per a mi van estretament unides.

– En quin format musical et sents més còmoda? Potser en un format més intimista. Darrerament m’he trobat especialment còmoda en el format duet, i això deu ser perquè estic molt ben acompanyada, pel Jordi Gasion, que a més, ha estat el productor de l’últim disc.

– Ens explicaries alguna anècdota que t’hagi passat en una actuació? Podries triar una actuació de la que guardes més bon record? Tots els llocs per on he anat actuant, han estat per mi molt especials, i n’hi ha moltes de les que en guardo un gran record. I si em fas triar una anècdota: A l’actuació de recolzament al moviment dels indignats grecs, a la Plaça Syntagma d’Atenes, el juny del 2011, m’estaven entrevistant a la ràdio ‘Sto Kokkino’ i un dels organitzadors dels temes culturals dels indignats, va trucar en antena des de la Plaça Syntagma per si podia anar-hi a tocar aquella mateixa tarda. I així va ser.

– I una cançó que t’hagi commogut recentment? ‘Camí, Camí’ d’en Biel Majoral, és una cançó que darrerament he tornat a escoltar, i que em remou. És una cançó que pel que tinc entès, Biel Majoral, mestre de mestres, la va escriure dedicada als seus alumnes. Crec que a més a més, representaria molt bé el que ha estat la vaga indefinida a les illes, i la persistència dels docents en lluita. I com a mestra que sóc, dono suport i em solidaritzo amb els docents.

Per mi és una cançó imprescindible, diu coses tan essencials com: ‘Fes-te envant i no endarrera, que el futur ve del passat. I viu la vida en quimera, no et sentis manipulat, i lluita fins a la mort’.

La considero una cançó necessària, compromesa, i que m’agrada cantar-la als concerts. Per mi, que sóc de Ponent, trobo important cantar Ovidi Montllor o Biel Majoral, perquè som Països Catalans.

– Com veus la situació actual del nostre país musicalment parlant? Realment, és un bon moment per la música en català, en tots els estils. Hi han moltes propostes de gran qualitat. Però penso que queda molt per fer, ja que és difícil creure en el sistema musical que tenim muntat. Està ple d’incoherències, manca de sales, dificultats per tocar, la situació laboral dels músics, poc suport mediàtic …

També, pel moment social que estem vivim, trobo molt interessant que hem recuperat un lligam entre la creació musical i el compromís polític i social davant el país.

– El finançament del teu darrer disc el vas fer mitjançant un Verkami, que en penses d’aquest sistema de finançament? Estic molt contenta de com ha anat i no m’ho esperava. Abans de fer-ho m’ho vaig pensar molt, però finalment vaig portar-ho endavant i estic molt satisfeta del resultat.

El micromecenatge permet a l’artista d’apropar-se d’una nova manera a la gent que l’escolta. Es crea un vincle molt agradable i permet que el públic se senti més partícip del projecte. Per a l’artista, tot això també és un bon incentiu i una gran ajuda.

Em fa la sensació que cada vegada més anirem cap aquí, trobo que és una manera molt directa d’arribar al públic i poder-hi connectar.

– Els teus treballs discogràfics són ‘Inesperadament’, ‘Sota els llençols’ i aquest 2013 has publicat ‘Així t’escau la melangia’, disc d’homenatge al poeta lleidatà Màrius Torres. Què és Màrius Torres per a tu? Màrius Torres sempre ha estat un dels meus poetes de capçalera. La seva poesia m’ha omplert molts moments de solitud i recolliment. M’he sentit molt acollida en els seus versos i les seves paraules.

La veritat és que sentia la necessitat de fer aquest disc, ha estat la meva manera d’agrair-li tot allò que m’ha aportat. A més, és un poeta de Lleida.

– Ens pots parlar una mica del teu disc ”Així t’escau la melangia”. Que hi trobarem? És una selecció molt personal de deu poemes de la extensa i per mi deliciosa obra poètica de Màrius Torres. Segurament no són els poemes més coneguts, però són els que més m’han atrapat, amb els que hi he trobat una connexió especial.

A banda a nivell musical, volíem que fos un disc molt íntim. Per això no hem volgut vestir molt les cançons. Volíem que prengués importància la paraula i el vers, i que la música fos més subtil.

Amb el productor del disc, que com et deia ha estat en Jordi Gasion, vam veure molt clar que per trobar l’essència de la poesia de Màrius Torres, calia fer un treball previ molt intrínsec.

De fet, durant el procés de maduració d’aquest disc, quan anava cantant els poemes, vaig notar que la veu se m’anava interioritzant, vull dir, que vaig trobar les cançons molt endins. Si més no, he intentat entrar en el poema i comprendre’l a fons, i a mesura que l’anàvem treballant, m’adonava que aquests poemes tan profunds em demanaven una veu plena de serenitat.

– Què en penses de les xarxes socials i Internet?
Una bona eina per arribar a la gent.

auva!cat parla majoritàriament de música, teatre i llibres, ens recomanaries:

Un llibre: ‘Poesies d’en Màrius Torres’ Un/a cantant o grup: Biel Majoral

I fins aquí l’entrevista, moltes gràcies per dedicar-me aquesta estona.

Voleu conèixer millor a Meritxell Gené:
 Web: www.meritxellgene.cat
 Meritxell Gené a: Facebook/ twitter/ bandcamp/ myspace/ spotify/ Itunes

Sobre l'autor

Noticies relacionades

Segueix-nos!


Newsletter auva!

Totes les novetats, al teu correu

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

CERRAR