Entrevistem Txarango

Fa uns dies vam passar una estona amb l’Alguer Miquel, vocalista del grup Txarango per fer-li una entrevista. Aquest és el resultat:

– Com va sorgir el grup? Perquè aquest nom?

El grup neix quan nosaltres, que som de petits pobles del Ripollès, baixem a estudiar a Barcelona. Neix del xoc i l’intercanvi amb músics de tot el món tocant als carrers de la ciutat. El charango és un dels instruments que sempre tocàvem i el vam agafar com a símbol d’aquesta música d’intercanvi. Catalanitzat finalment a “Txarango”.

– Heu tingut un èxit de públic molt gran en molt poc temps… Que creieu que ha vist la gent en vosaltres?

És complicat saber què és el que la gent ha vist en nosaltres o explicar el perquè de tot això que hem viscut. Nosaltres hem lluitat per allò que ens fa feliços, vivim perseguint un somni i segurament això és el que intenta fer qualsevol persona que busca la felicitat. La nostra és una història més entre tantes altres, potser per això és especial, perquè no ho és.

– El vostre treball “Benvinguts al llarg viatge” gira al voltant del circ, quin missatge heu volgut transmetre?

Buscàvem una veu que ens permetés mirar la societat als ulls. Encarar-nos amb el nostre món però fer-ho amb esperança, amb alegria. El circ i el món de la música ens permet viure d’una manera alternativa, tallar els fils, deslligar-nos. La idea d’un circ que, contràriament a tothom, viu de manera errant, portant un espectacle de poble en poble amb la voluntat de fascinar, d’il·lusionar, d’evadir i de sembrar ens semblava el millor exemple a seguir. Una de les coses per les que fem música és perquè volem canviar el món, si més no el petit món que ens envolta, i en el circ hem trobat la millor manera de “fer-li la guerra”.

– Feu moltes col·laboracions amb altres grups. Com sorgeixen? Què us aporten a vosaltres aquestes col·laboracions?

És evident que els que manen, molt al contrari de posar-nos les coses fàcils, sembla que lluitin per maltractar el món de la música en directe i el món de la cultura en general. Tothom creix aquí sabent que és important ajudar-nos els uns als altres. Només junts és possible. A part d’això, a tots ens apassiona la nostra feina i és inevitable que en qualsevol trobada entre grups no neixin ganes de tocar plegats! Forma part de l’ADN! Les col·laboracions principalment aporten aprenentatge i també permeten que la gent que coneix a un grup en descobreixi un altre i al revés.

– Parlant de col·laboracions, us hem pogut veure als videoclips d’altres grups però no en teniu cap de les vostres cançons, a que és degut?

No hem tingut temps de fer un videoclip! El que hem viscut els darrers anys de la nostra vida ha estat “una bogeria”! Altres projectes ens semblaven més importants i finalment no hem tingut temps de fer-ho tot! Ja el farem ja!

– Les vostres cançons estan a l’abast de tothom en descarrega gratuïta mitjançant la vostra web, perquè?

Perquè el grup creixia plaça a plaça, sense disc, sense res. La gent ens seguia i feia possible aquest projecte. El disc va ser la nostra manera de donar-los les gràcies.

– Aquest any 2013 heu rebut nombrosos premis: Enderrock, Disc català de l’any a Ràdio 4, Premis Altaveu…. Que ha significat això per vosaltres?

Doncs evidentment sabem que els premis son una anècdota i que per res del món nosaltres estem aquí per això. El premi més gran és que algú s’estimi aquesta música, i que a més a més, serveixi per tot que ha servit. El premi gran és pujar a l’escenari i ser feliços, és créixer i aprendre. No hi ha res com sentir que aprofitem aquest viatge curt que es diu vida.

Tot i això els celebrem amb estima i ens fa feliços que tot el món de la música també hagi valorat la nostra proposta, sempre són una bona empenta per seguir avançant.

Parlem dels directes. Fa uns mesos vàreu començar la gira “Music and Revolution” que us ha portat a tocar per tota Europa…

– Quina valoració en feu d’aquesta gira?

Ha estat increïble. Hi ha molts llocs on ja compten amb nosaltres i això ens està fent créixer molt a tots els membres del grup.

– Quina ha estat la resposta del públic?

Excepcional. La música te una cosa que costa molt i és que la diferència ens apropa. Som feliços de viatjar d’aquesta manera.

– Teniu algun record especial d’alguna actuació?

Uf, de totes! Tenim un record molt especial d’Holanda! Berlín també va ser una aventura preciosa. I Copenhaguen! Sobretot aquells llocs on hem pogut passar algun dia més que el dia del concert acaben essent els millors.

– Ens podeu explicar alguna anècdota?

No sabríem ni per on començar!! Tothom es pot imaginar la d’aventures que hi ha darrera d’un grup d’amics fent una gira per Europa!!

– Una vegada finalitzi la gira, quins plans teniu? Hi haurà nou disc al 2014?

Tornarem amb un nou disc! Amb una nova gira amb la que seguirem aquest camí internacional però que tindrà Catalunya com a protagonista. Així que toca tornar a casa amb coses noves.

– Com veieu el panorama musical actual?

El veiem igual que veiem la societat sencera, potser una mica millor perquè és un món que destil·la esperança. Estem malament, però a tants llocs estan pitjor! És temps de lluita.

– Què en penseu de les Xarxes i d’Internet?

Ui! Caldria ser molt savi per tenir-ne conclusions importants. Ara sembla que el món funciona així i a nosaltres ens han servit per eliminar intermediaris. No necessitem a ningú més per perseguir el somni de la música i això és important.

La web auva!cat parla de diverses expressions culturals, però més concretament de Música, Teatre i Llibres, ens podríeu recomanar:

– Un disc?

El disc nou que treure’m a la primavera!! 😛

– Un grup?

Qualsevol que entengui la música com a eina de transformació social. Si serveix per créixer ens agrada, si només entreté… és perillós perquè alimenta aquesta societat sedada.

– Una obra de teatre?

El teatre al carrer. El carrer és l’escenari més gran del món, i no separa per classes socials. Hem d’alliberar d’una vegada per totes el carrer com a veritable espai públic i de creació, en tots els àmbits, sobretot el polític. La política la fem nosaltres, al carrer, els polítics treballen per nosaltres. Almenys així hauria de ser. Esperem veure aviat aquest canvi.

– Un llibre?

Un darrera l’altre!

Doncs fins aquí l’entrevista! Molt agraïts que ens hàgiu dedicat el vostre temps.