Entrevistem a Guiem Soldevila

11136393_10206381830975556_851433292_o
Guiem Soldevila – Foto: Arxiu de l’artista

Entrevistem a Guiem Soldevila, músic, cantant i compositor menorquí.

Ens pots explicar una mica com van ser els teus inicis en el món de la música?

A casa sempre hi va haver molta música. La meva mare componia cançons i cantava amb una veu preciosa, i el meu pare em va mostrar els primers discs de Led Zeppelin, Beatles, etc.. i també Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, etc… Sentia que tot allò m’arribava d’una manera especial i m’era un llenguatge proper i misteriós a la vegada.

Vaig formar el meu primer grup als 9 anys. Voliem ser heavys però ens comparaven amb Parxís, per la edat. Era inevitable. (riu) Feiem cançons pròpies. Tot molt surrealista, sense pretendre-ho. Vam ser el grup més jove de Menorca durant uns quants anys i compartiem local d’assaig amb els Ja t’ho diré. Recordo la primera vegada que vaig tocar una guitarra elèctrica. Per jo va ser una experiència sobrenatural.

Has composat música per a espectacles diversos, per a bandes sonores, has produït per a diferents artistes… i a més, has publicat tres treballs: Orígens (2008), Nura (2011) i Amoramort (2014).  En que t’inspires, quin és el treu procés creatiu?

Ara mateix, cantar les meves cançons en directe és el que més m’omple, però la composició i producció mai l’he deixada de banda, i és per aquest motiu que quan m’han definit com a cantautor a vegades m’he sentit incomplert.

La música instrumental també m’atreu molt, perquè dona espai a l’oient a recrear-se en el seu propi món interior. M’agrada quan la música xerra per si mateixa. Per altra banda, la conjunció de diferents arts, i crec que en el cinema n’és un cas evident, pot donar fruits artístics molt interessants.

En definitiva, és la vida que t’empeny i la creació va lligada a la vida. Trobar un discurs propi és un procés lent i rigorós de destil·lació, i jo sent que només estic en el camí.

Que vols transmetre amb les teves cançons?

Vull que s’estableixi un “feeling” amb l’oient, una connexió. Potser “emoció” sería la paraula.

Fins i tot amb els poemes musicats, una cançó ha de ser viscuda abans de ser escrita. Cadascú té la seva experiència de vida, no podem heredar-la. Només a través de la nostra experiència podem arribar a transmetre alguna cosa.

Ens pots parlar una mica del teu últim treball ”Amoramort”. Que hi podem trobar?

Pens que és un disc d’autor, on he experimentat amb més ritmes i corda que en discs anteriors, sense deixar de banda moments íntims de piano i veu. He musicat autors catalans com Màrius Torres, Miquel Martí i Pol o Salvador Espriu, o poetes menorquins com Sònia Moll o Mònica Grau, i també he introduit una lletra meua i un tema instrumental inspirat en la portada.

“Amoramort” és un disc de contrastos, de polaritats: llum/fosca, vida/mort, masculí/femení, i amb el títol he volgut unir els oposats en un mateix concepte, i d’aquesta manera també veure’s el contingut de la temàtica dels poemes.

En quin format musical et sents més còmode en directe?

Et diria que m’agraden tots. Cadascun t’aporta coses diferents. Em sent molt còmode amb un grup elèctric, però el format acústic també m’atreu, ja que té una proximitat molt interessant amb la gent i fa resaltar moments inesperats de les cançons. He descobert, per exemple, diferents matissos de la meva veu acompanyant-me solament al piano o la guitarra. Hi ha cançons on el punt fort són els arranjaments, i és allà quan m’agrada estar envoltat de músics i marcar totes les dinàmiques de les cançons en directe.

Dur a terme grans projectes, però, sempre m’ha despistat un poc. Quan vam presentar el meu primer disc amb 15 músics, unes hores abans del concert, quan tothom era a dinar, va caure tota la estructura de l’escenari. No hi van haver ferits, però ningú sap encara que va passar realment. Potser el projecte no era prou sòlid. (riu)

Des de 2012, durant els estius, fas un promig de 40 concerts per temporada a la Cova d’en Xoroi, a Menorca… que t’ha aportat aquesta experiència?

M’ha ajudat a eliminar certes pors escèniques i tirar-me a la piscina cada nit, defensar un repertori jo sol i explorar les meves virtuts i limitacions. Aprendre i conèixer gent nova en un espai fantàstic on m’hi sent molt connectat.

Hi ha experiències que et fan crèixer. A vegades no t’adones mentre les vius, ho veus després. Els concerts poden ser apassionants perquè t’enfrontes a parts de tu que desconeixies.

Què esperes del futur, musicalment parlant?

Pens que el futur de la música està assegurat mentre hi hagi músics curiosos que mantenguin la inquientud i l’esforç de crear noves obres.

El problema neix quan la producció artística és condicionada per interessos econòmics o polítics. Ara bé, quan la creació és autèntica i sincera, es nota de seguida, ja que no es deixa manipular. En general, crec més amb l’evolució que amb la revolució.

Quins són els teus projectes per als propers mesos?

Per als propers mesos, seguir presentant en directe el nou disc a Catalunya: el 25 d’abril a Espai Mallorca (Bcn), el 26 d’abril als Jardins de la Mercè (Girona), el 5 de Juny a la Fira d’espectacles literàris “Litterarum” de Móra d’Ebre, el 11 de Juliol al Festival Emergent de Girona i el 12 de juliol a Pl. Santa Teresa de Vic. Preparant les 40/45 actuacions a Sa Cova d’en Xoroi i altres espais de Menorca durant l’estiu, i més concerts a Catalunya de cara a tardor, en solitari, amb grup i també amb duet amb Andreu Valor (cantautor valencià). També estic composant nous temes, lletra i música propia.

Doncs fins aquí l’entrevista, molt agraïts que ens hagis dedicat el teu temps.