EntrevistesEntrevistes Música

Entrevistem a Cesk Freixas

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantautor el 2004. Des d’aleshores, i fins a dia d’avui, ha editat quatre treballs discogràfics i ha dut a terme més de 900 actuacions. Recentment, el març de 2013, ha rebut el reconeixement del públic, guanyant 3 Premis Enderrock per votació popular al millor artista, millor disc i millor directe de cançó d’autor.
Diumenge dia 31 de març de 2013 vam assistir al concert que el cantautor Cesk Freixas va oferir al bar La Sala de Riudecols (Baix Camp).
Acompanyat per Víctor Nin a la guitarra, va oferir cançons del seu darrer treball “Tocats pel foc” i també algunes cançons de treballs anteriors.

Entre cançó i cançó va relatar algunes de les vivències que es veuen reflectides a les seves cançons, moltes amb un marcat esperit reivindicatiu, a favor de la independència i de suport a les mobilitzacions ciutadanes sorgides en el marc econòmic i social actual.

Durant el concert, el cantautor, va saber transmetre els seus missatges i alhora fer gaudir i participar al públic assistent de les seves cançons.

Una vegada finalitzat el concert, vam tenir el plaer de poder entrevistar-lo per a la nostra web.

Aquest és un extracte de la nostra conversa amb Cesk Freixas….

– Que et va dur a fer música?
Escoltava molts cantautors sud-americans, sobretot Sílvio Rodríguez i Víctor Jara, desprès vaig descobrir l’Ovidi i vaig pensar que jo també tenia ganes de dir coses. Escoltant-los m’agradava la forma en la que presentaven les cançons, donant molta importància a la part literària. Jo sempre havia llegit molta poesia i tenia coses escrites així que vaig començar a posar-hi música i va ser això, la necessitat d’explicar les coses que portava dins, les preocupacions, la meva visió del país i del món… així van sortir les cançons.

– I quina és la teva font d’inspiració?
La creació és una cosa constant, és molt difícil dir: “ara vaig a fer una cançó…”. Constantment van sorgint idees, frases, històries que se’t van acudint o que t’explica algú… I arriba un moment, que acostuma a ser a la nit i quan estic sol, que és hora de posar-ho en comú, aquestes idees, els acords, l’harmonia de la guitarra, és quan faig un repàs a les coses que tinc al cap… llavors et ve la inspiració. Qualsevol cosa i qualsevol moment es pot convertir en cançó.

– Una maqueta i cinc treballs publicats, què té “Tocats pel foc” que no tinguin els treballs anteriors?
“Tocats pel foc” per mi és com un punt d’inflexió, un canvi d’etapa respecte al que venia fent anteriorment. Els dos treballs anteriors a “Tocats pel foc” eren un pop molt electrònic, ja que havíem volgut introduir elements electrònics, però no m’acabava de sentir gens còmode en aquest context. Aleshores vam canviar el productor, el Víctor Nin ens va arranjar les cançons, vam canviar la banda i vam fer uns nous arranjaments, buscàvem una nova manera de treballar, de ser més fidels al directe i per això hem intentat que el disc sonés més al que fem en directe. També he intentat absorbir molta literatura que per mi ha sigut nova, vaig descobrir a Manel de Pedrolo, i he intentat agafar les referències que ell ens ha anat donant amb les seves obres.

– El vas finançar amb un Verkami, és bastant habitual i sou molts els artistes que ho feu, que en penses de Verkami?
Et dona una alternativa d’edició i producció a l’hora de treure un treball discogràfic, et dona la llibertat creativa sense la necessitat de passar per una empresa discografia i també la llibertat de no tenir el càrrec de consciència de passar per una entitat financera a demanar un crèdit. Les edicions discogràfiques són molt cares si ho vols fer en un estudi professional i més si ho vols fer tranquil·lament i amb temps. Per finançar aquest cost, que és bastant elevat, has d’anar demanant crèdits i això és el que no volíem fer, ja que ens sembla una mica incoherent amb la nostra manera de funcionar.

– Suposo que comporta una gran responsabilitat vers els que han confiat en tu?
El Verkami ens donava la llibertat de poder treure un disc sense la necessitat d’haver de tornar cap favor a cap banc. Es veritat el que comentaves de la responsabilitat amb la gent que ha confiat amb tu, ja que s’impliquen econòmicament en un projecte que no coneixen i tu has d’estar a l’alçada, han avançat uns diners sense conèixer res de l’obra que trauràs i per tant, el resultat ha de ser un treball amb cara i ulls.
Crec que és una formula molt bona, jo m’atreviria a dir que és com un punt dins el canvi de paradigma cultural que hi ha ara mateix, en un moment que no hi ha diners públics per a finançar la cultura s’han de buscar formules noves i també per implicar-hi a la gent.
L’experiència és súper positiva i la recomanem a tothom.

– Fa unes setmanes que has socialitzat el teu disc, l’has posat a l’abast de tothom en descarrega gratuïta mitjançant la teva web, perquè?
Perquè crec que la cultura no ha de tenir barreres i malgrat que treballem i vivim de tot això que fem, per sort, tot i que és una carrera de llarg recorregut i que estem picant pedra constantment, tenim molt clar que de la venda de discs no és viu, i de fet el nostre espai de treball són els concerts. Per tant, entenem que socialitzant les cançons o compartint-les en descarrega gratuïta, el que fem és que més gent les escolti i per tant més possibilitat de fer concerts i que la gent vingui als concerts. La idea és aquesta, no posar barreres al fet que les cançons puguin arribar a moltes més persones. Internet et dona la possibilitat de fer-ho arribar a més gent i creiem realment que l’espai del músic ha de ser el concert, per tant, quina millor manera de promocionar-te que regalar les teves cançons?
Portem més de 3.000 còpies venudes en gairebé un any i en tan sols un mes i mig, hem tingut 20.000 descarregues gratuïtes. Això et fa pensar a quanta gent podem arribar si regalem el disc…

– Quin format prefereixes, acústic o amb banda?
Es que tot té el seu moment i no ho sé… és difícil de respondre, la gran majoria de concerts els fem en acústic, en aquest format que acabeu de veure, o bé en trio. La veritat és que quan actues amb la banda queda una cosa com “mes ben vestida” però el format més habitual és el duet, ja que la nostra és una proposta molt intima i tranquil·la.
Estem molt contents amb aquest format, tot i que, si pogués triar probablement triaria amb la banda.
La idea és que les cançons puguin funcionar només amb guitarra i veu, la idea del cantautor potser és una mica aquesta i aleshores tot el que puguis anar afegint, si suma, doncs endavant.

– Ets un artista compromès, quin missatge vols transmetre amb les teves cançons, a quin públic van dirigides?
Sóc molt conscient que amb les cançons soles no arreglarem ni el país, ni el món, per tant el que pretenc o la meva voluntat bàsica es fer un acompanyament del que està passat al nostre país, sempre des d’un prisma o d’una perspectiva crítica, utilitzant les cançons com a eina per intentar explicar el país tal i com jo el veig, que segurament és tal i com ho veu més gent, amb l’esperança que les cançons facin pensar o qüestionar moltes coses.
Sempre hem estat investigar la manera d’arribar a un públic que no estigui convençut de res del que cantem, i això és el més complicat ja que, als concerts acostumen a venir persones que ja estan molt convençudes de tot. De mica en mica voldríem trobar un espai per poder arribar a un públic a qui no l’importi la independència de Catalunya, per intentar convènce’ls i també persones que no hagin parat mai atenció al canvi social o al discurs anticapitalista, per així poder, com a mínim, fer entrar en contradicció a la gent que pugui escoltar les cançons.
La música té un gran poder comunicatiu, jo sempre he estat molt conscient d’això, tant de bo poguéssim arribar a molta més gent però som conscients que, amb els discurs polític que tenim, ens costa arribar als grans mitjans i que fins hi tot estem vetats… de vegades notem que molestem més del que voldrien alguns.

– Com veus el panorama musical actual?
És molt positiu, la veritat, perquè hi ha hagut tot un sector musical que ha començat a cantar en català i que, per tant, ha trencat molts prejudicis a l’hora d’escoltar musica en català. Hi havia gent molt reticent, com si la musica cantada en català fos música de segona i crec que aquest prejudici l’hem trencant, i a la vegada, des de fa uns anys, no només a Catalunya sinó també al País Valencià i a les Illes estan sortint un munt de propostes cantades en català, que son molt interessants i tenen molts estils diferents. Segurament és el moment més intens qualitativament i quantitativament de la nostra música i crec que ho hem de viure amb optimisme, podem triar i remenar i hi ha públic per a totes les propostes.

– Tens alguna actuació que diguis “mira aquella…”, de la que en guardes un record especial?
(En Cesk agafa aire i fa un silenci.. ) Clar.. dir que totes són especials… a vegades és una mica tòpic, però el que sí que és veritat és que sempre ens agafem amb el mateix “carinyo” totes les actuacions. N’hi ha una que és especial perquè suposava una mica trencar amb el que veníem fent, és la que vam fer servir de presentació del disc al Centre Artesa Tradicionarius de Gràcia, a Barcelona, el juny passat. Va ser especial perquè era el primer cop que presentàvem en directe les noves cançons i va ser especial perquè mai m’havia passat que m’emociones damunt l’escenari cantant una cançó, i va ser maco, guardo un bon record perquè va ser com tornar a come

– I una cançó que me la diries?
Uff, això costa més…

– Si vols ho deixem.
No, no, per dir-ne alguna et diria potser “La petita Rambla del Poble Sec” una cançó que ens ha portat molt de públic nou, amb aquesta cançó vam aconseguir entrar a les ràdios, jo li tinc “molt de carinyo”. Del disc nou, per dir-ne alguna.. potser triaria “Cançó per l’Abril” pel que he intentat dir.

– Són com fills petits, no?
Si, totes són com fillets…

– Ets un músic que no para, ara també et podem trobar amb “Cançons de nosaltres i el món” amb el Miquel Abras. Heu tingut molt bones crítiques, ens en faries cinc cèntims de què podem trobar al directe i de com va sorgir l’espectacle?
Realment és això, un espectacle musical que hem intentat transportar a teatres, per tant s’escapa una mica d’allò que és estrictament musical. Tenim la veu en Off de la Txe Arana que va llençant unes falques que divideixen el concert en quatre blocs, tenim una escenografia, que ni en Miquel ni jo l’havíem tingut mai i intentem donar-hi un punt teatral, tot i no ser-ho. Cantem cançons d’un i de l’altre, es tracta de col·laborar constantment durant tot el concert.
L’argument original de l’espectacle és “La cultura no és un luxe”, malgrat que en Miquel i jo puguem venir de llocs molt diferents, anem a buscar allò que ens uneix. Venim d’escoltar les mateixes referències musicals i el missatge seria aquest, volem que s’entengui que la cultura és com un aliment necessari per la societat i expliquem una mica tot això mitjançant les cançons.
La cultura no és un luxe, la cultura explica el nostre país i la nostra gent. També explica allò que tenim dins, en el fons son sentiments universals, ja que tant la cultura com la musica, la funció que haurien de complir és aquesta, explicar la nostra realitat mitjançant les cançons.

– Portes 10 anys de carrera musical, tens en projecte pel 2014 un nou disc en directe amb DVD inclòs per celebrar-ho, ens pots avançar més coses?
Em fa molta il·lusió perquè mai havíem fet una cosa així en directe. El 4 de gener de 2014 farem un concert per celebrar els 10 anys a la Sala Luz de Gas de Barcelona, i ho gravarem per a fer un CD i un DVD per deixar constància de la celebració i d’un concert nostre gravat amb vídeo ja que no ho hem fet mai.
L’edició d’aquest CD i DVD en directe, anirà acompanyat d’un altre CD amb cançons noves gravades en estudi, per tant, serà concert en directe més disc amb cançons noves per celebrar els 10 anys. És el que se’ns va acudir per fer una cosa nova i que no havíem fet mai. Serà un concert amb banda.

– Què en penses de les Xarxes i d’Internet?
Per mi han estat fonamentals a l’hora de promocionar-me, a falta d’una gran estructura o d’un estructura potent comunicativa, periodística, discogràfica de management al darrera, per a mi les xarxes han sigut tot això. Les coses que he anomenat fan falta en un projecte cultural per arribar a la gent i a mi m’ho a donat facebook, twitter i els blocs, penso que són una eina molt potent, que si es fan servir bé et donen l’oportunitat d’arribar a molta gent, democratitzen d’alguna manera moltes de les coses que fins fa uns anys eren monopoli de grans empreses i des del punt de vista de treballador social, són part de la nostra feina.
Les fem servir com a eines de promoció i eines per opinar del que esta passant i definitivament, per estar en contacte amb la gent, ja que això és una cosa molt maca perquè escurces la distància amb les persones que fan que, algú com jo es pugui dedicar al que fa. I internet et dona aquesta possibilitat…

Tot i tractar diverses expressions culturals, els tres eixos d’auva!cat són Música, Teatre i Llibres, ens diries…

– Un llibre que t’hagi agradat?
Doncs mira… un que m’ha impactat molt i que em rellegeixo sovint és “Tocats pel Foc”, de Manuel de Pedrolo, és el llibre que dona títol al disc, i que em sembla brutal en la forma i la manera d’explicar com combatre la violència amb violència, Manuel de Pedrolo als anys 60-70 ens parla de com respondre a la violència franquista, que no podem quedar-nos quiets davant una agressió i que s’ha de respondre. El llibre ens explica això que és una cosa molt dura i molt visceral, al voltant d’un enamorament d’una persona refugiada que s’amaga a casa d’una família i s’enamora de la filla, allí es creen uns diàlegs molt potents a nivell ideològic de com combatre el feixisme, de com combatre les estructures que generen opressió, em sembla molt interessant recuperar-ho ara mateix per tot el que esta passant. Ens fan falta obres que plantegin alternatives i no es tracta de violència per violència, és més com podem frenar tota l’onada repressiva i com podem estructurar un contrapoder per, en el fons, viure dignament. És una obra molt potent.

– Algun cantant o grup del moment?
Ara per ara.. no és en català, és un cantautor de Madrid que a mi em te fascinat, es diu Andrés Suárez que ara treu un disc nou, em sembla el millor cantautor com a mínim de l’estat espanyol actual, no toca temes polítics però parla de l’univers sentimental i emocional d’una manera molt original i té una veu que m’encanta, recorda a vegades a l’Ismael Serrano, l’escolto molt, és una font d’inspiració molt gran.

– I alguna obra de teatre?
Fa poc vaig anar a veure “Una historia catalana” al Teatre Nacional, de Jordi Casanoves, un director de Vilafranca del Penedès i em va impactar molt. Em va impactar perquè no acostumo a anar massa al teatre, malauradament no tinc massa temps, però hi vaig poder anar i em va semblar una obra molt bèstia, a nivell de producció i a nivell artístic, em va agradar molt, a part perquè fotografia una part de Catalunya que no acostumem a veure als mitjans.
És molt interessant i espectacular, en algun moment semblava que estaves veient una pel·lícula, per les barbaritats que arriben a passar allà, al teatre, perquè… bé no ho explicaré, però aconsegueixes entrar dins l’obra…. em va semblar molt interessant.

– Doncs molt bé, aquí ha acabat l’entrevista, molt agraïts per haver-nos dedicat el teu temps.
“Merci”, a vosaltres. Gràcies a vosaltres per donar veu a tot això.

Fotos: Susana Mancheño

Comments (1)

  1. Que gran en Cesk i quina gran entrevista! Moltes Felicitats!

Comment here