Entrevistem Blaumut

Blaumut és el nom de la formació integrada per Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí), Oriol Aymat (violoncel) i Manel Pedrós (bateria). Coneguem-los una mica millor…

– Pregunta obligada….perquè Blaumut?
El nom està inspirat en la cançó “Islàndia”. Els colors freds i blavosos del gel, el silenci, la serenitat… ens van dur a pensar en una mena de color que transmetés aquestes sensacions. Ens vam veure reflectits en aquest concepte i s’hi va quedar.

– Com es va formar el grup?
El grup s’ha anat fet per etapes.
Cap a l’any 2003 es coneixen en Vassil i en Xavi. Un violinista i un cantautor que venien de dos móns molt diferents, però amb les mateixes inquietuds musicals. Des d’aquest moment comencem a experimentar amb diferents sonoritats i a fer gravacions casolanes sense cap pressa ni intenció conscient.
Amb el temps i amb motiu de fer un a actuació en un petit local de Barcelona (Santutxo), vàrem comptar amb la col·laboració de l’Oriol (txelista) que va composar uns fantàstics arranjaments de corda per a l’ocasió.
La boníssima acollida del públic cap aquest improvisat trio en diverses actuacions ens fa plantejar el fet de donar continuïtat a la formació i començar a enviar la proposta a diferents segells discogràfics.
La sorpresa fou majúscula quan al cap d’un parell de dies els amics de Picap ens van trucar molt engrescats amb el projecte i disposats a ajudar-nos a tirar-lo endavant. Aquí és on entra en joc el Manel. Casualitats de la vida, poc temps abans aquest li havia comentat al Vassil que, per fer pràctiques dels seus estudis d’enginyeria d’àudio, s’oferia per gravar i mesclar a músics al seu estudi casolà… Dit i fet! El treball del Manel va ser fantàstic! A més, tenia formació clàssica com a percussionista i bateria. Tot encaixava a la perfecció. Així que ja teníem a l’actual formació en marxa.

– Quin diríeu que és el vostre estil?
No som gens amants de posar-nos etiquetes ja que d’alguna manera trobem que és encorsetar-se.
Al disc s’hi poden trobar moltes sonoritats. Des d’instruments clàssics, electrònica, sorolls d’andròmines… Cada cançó té un color diferent i preferim que si algú vol classificar-nos ho faci des de l’objectivitat de l’oient.

– Que uns ha aportat el grup a nivell personal?
Home, molta satisfacció. Ens ha permès conèixer gent fantàstica, i gaudir del que més ens agrada fer.

– L’any 2011 vàreu fitxar per la discogràfica Picap i el vostre primer treball “El turista” fa només uns mesos que ha sortit al mercat, que en penseu de l’acollida que ha tingut per part del públic?
Quan vàrem decidir tirar aquest projecte endavant no esperàvem ni de bon tros la fantàstica rebuda que hem tingut. És música feta amb molt de ‘carinyo’ i quan sents que aquest és correspost, la sensació és magnífica.
Els mitjans ens estan tractant molt bé, i la resposta de la gent als concerts és extraordinària… Què més es pot demanar?

– Com sorgeixen les lletres de les cançons?
Qualsevol petita cosa és bona per fer una cançó. No hi ha un procés definit. Simplement sorgeix, vas apuntant idees fins que acaben d’agafar forma.

– Les vostres cançons més conegudes són “Pa amb oli i sal” i “Bicicletes”, però quina de les 12 que hi ha al disc és més especial per vosaltres?
“Pa amb oli i sal” és potser la cançó que ens ha fet arribar més a la gent. Els xiulets són un so o una manera de fer música que sona a fresc a positiu i això ha entrat molt bé. No sé si és la cançó que més ens agrada del disc. Cadascú de nosaltres en té una de preferida, però potser triem “Pa amb oli i sal” pel que ha representat.

– En quin lloc o situació us sentiu vosaltres com a “turistes”?
Ara mateix. De fet vàrem posar-li “El turista” al disc per això. Ens sentim com algú que comença un camí; algú que viatja a un lloc nou, amb moltes ganes de viure noves experiències i sobretot de passar-ho bé. Ens anava que ni pintat!!

– Parlem dels vostres concerts…
Un violoncel i un violí potser no són habituals de veure en un concert (si és fora d’un auditori) en canvi, fan que les vostres cançons tinguin un toc especial. Fins i tot us atreviu a tocar amb una serra (de fuster) i a recitar poesia. Com va sorgir la idea d’incorporar aquests elements als directes?
La idea ja estava clara pel disc i no hi va haver discussió possible. Tots teníem clar que volíem que aquests elements estiguessin també al directe. Ens agrada innovar i evidentment anirem incorporant altres coses que ara mateix ni imaginem…jejeje.

– Que sentiu quan pugeu a l’escenari?
Ganes de tocar, de passar-ho bé. L’escenari és el lloc on podem fer el que més ens agrada. Ens buidem musicalment i ens ho passem bomba!

– Teniu previst incorporar cançons noves als directes?
Sí, però a poc a poc. La primera serà una versió d’un poema del Salvador Espriu que es diu “I beg your pardon” i que aviat s’editarà en un disc. I, evidentment, noves cançons de Blaumut que ara mateix estan al forn.

– Els vostres plans per aquest estiu 2013…
Tocar, tocar i tocar. Tenim una agenda apretadíssima de concerts per l’estiu, i n’estem molt contents. Així que cal aprofitar-ho!!!

Moltes gràcies per contestar a les nostres preguntes. Esperem poder tornar a gaudir del vostre directe ben aviat!

Voleu conèixer millor a Blaumut?
 Web: www.blaumut.com
 Facebook: facebook.com/blaumut
 Twitter: @blaumut