Entrevistem Pau Alabajos

Entrevistem a Pau Alabajos, cantautor de Torrent, País Valencià. Fa uns mesos va presentar el seu darrer treball #PAUALPALAU, un recull de cançons dels seus deu anys de carrera musical. Això és el que ens va explicar…

Has celebrat els 10 anys dalt dels escenaris, però que et va portar a fer música?

Vaig començar a cantar sense grans expectatives, més per passar l’estona que altra cosa. Vaig començar al carrer, a la plaça de la Mare de Déu de València, al carrer Micalet, en el districte de Ciutat Vella i ho feia com un divertiment. A poc a poc vaig anar sofisticant la manera de tocar la guitarra, vaig començar a escriure les meves primeres cançons, vaig anar evolucionant i vam tenir l’oportunitat d’enregistrar un disc el 2004, que ens va servir com a presentació per tocar en sales, en teatres i en cases de cultura del País Valencià i de Catalunya. Va arribar un moment que em vaig adonar que estava dedicant més temps a la música que als meus estudis, vaig haver de triar i vaig decidir apostar per professionalitzar-me en el tema de la música.

En que t’inspires a l’hora de crear les teves cançons? Que vols transmetre?

A cada cançó vols transmetre coses diferents, les cançons que faig són bastant autobiogràfiques. Quan parlen en primera persona del singular són més privades, més íntimes, parlen d’aquelles coses que em preocupen o que m’emocionen, de la meva vida, de les coses que experimento vitalment… Les que estan escrites en plural, amb nosaltres, són més col·lectives i s’inspiren en coses que llegeixo a la premsa o a les xarxes socials. D’alguna manera expliquen la realitat social que vivim actualment, en una situació d’urgència social i política de grans dimensions.

Com a cantautor creus que l’actual situació de la llengua i del país influeix en la música?

Evidentment, sobretot en el cas del menyspreu institucional que pateix la llengua i la cultura valenciana a casa nostra. La Generalitat Valenciana i les institucions públiques han maltractat, des de temps immemorials, qualsevol manifestació cultural i artística en la nostra llengua, de tal manera que els artistes han adoptat una posició política a l’hora d’enfrontar-se al paper en blanc i a l’hora de pujar a l’escenari. Moltes vegades se’ns acusa de ser cantautors o músics polítics i això no hauria de ser una acusació, perquè un cantant hauria de poder parlar amb llibertat sobre qualsevol tipus de qüestió o de tema. El que em sembla menys normal és, que a les radio-fórmules comercials només puguis tocar determinats temes, que els artistes s’hagin d’autocensurar per a poder fer que la seva música es difongui per aquests mitjans de comunicació.

Com veus la salut musical al País Valencia i en conjunt als Països Catalans?

Ara mateix l’escena musical valenciana està en un moment dolcíssim en l’àmbit creatiu. El creixement exponencial pel que fa a producció discogràfica ha sigut brutal els darrers 10 anys. Cada vegada s’ha obert més el ventall estilístic, cada vegada hi ha més descàrregues, més reproduccions en streaming, més videoclips, més pàgines web, més recopilatoris, més festivals, més públic. Estem en un moment de creixement, però una mica alternativament. Com les institucions públiques no donen suport a totes aquestes manifestacions artístiques, la indústria ho pateix. La projecció internacional que té la música demostra que hi ha molt bons artistes, molt bons cantants, molt bons creadors de cançons… però la indústria encara té una assignatura pendent que és poder fer que més músics es professionalitzin, que les condicions no siguin tan precàries a l’hora d’actuar o a l’hora de fer un treball dins el món de la música. El govern hauria de canviar radicalment les seves polítiques de promoció cultural, no només en la música sinó en tots els àmbits artístics, i això farà que realment més creadors puguin viure del seu treball i puguin treballar amb dignitat.

Creus que la música és una bona fórmula per canviar les coses?

Per a mi la música és terapèutica, dic que són cançons autobiogràfiques perquè quan em poso davant del paper en blanc, amb la guitarra, intento fer una cançó que m’agradi a mi, alguna cosa que no hagi escoltat abans, que falti… Pot ser molt utòpic dir que una cançó canvia el món però en realitat és una idea, un missatge, una emoció que llances al ciberespai, al públic i que l’oient l’agafa, la fa seva, la transforma i crea una mena de debat, que encara que tu no ho vegis, és com una petita acció imperceptible que pot desembocar en grans canvis quan tu la fas teva. Per exemple, quan vam estar a Palestina, els dèiem: “sabem que una cançó nostra no canviarà les coses”, perquè la situació allà és molt dura i històricament ha sigut molt injusta, “però esperem que us doni una miqueta d’escalfor, d’ànims…” i això ja és suficient per canviar les coses, per posar un granet d’arena.

Has celebrat 10 anys de carrera musical editant el disc #PAUALPALAU que recull part del teu treball en tot aquest temps però amb un entorn de luxe: un concert simfònic al Palau de la Música, acompanyat de 60 músics, amb moltes col·laboracions, recitant Estellés… Com va sorgir la idea de fer una gravació d’aquest tipus?

Ja havíem fet algun tipus de col·laboració en els anteriors discos amb l’orquestra, per exemple el 2008 a la cançó “Euskal Herria batega”, del disc Teoria del caos i a Una amable, una trista, una petita pàtria, Laura Navarro va fer uns arranjaments d’orquestra per a “Inventari”, per a “Una nit a Berlín” i per a “Fosses del Silenci”. Aprofitant que teníem 4 cançons orquestrades i volíem fer una posada de llarg amb motiu dels 10 anys, va sorgir la idea d’intentar orquestrar més cançons i fer-ho al Palau de la Música. Com feia tant de temps que no hi havia un artista valencià, un cantautor compromès, que pogués presentar les seves cançons en un espai escènic com el Palau de la Música de València, que hauria de ser la casa de tots els músics valencians, vam decidir reivindicar la figura de Vicent Andrés Estellés. Vam creure que, en un lloc com aquest i sabent la influència que ell havia tingut sobre el meu treball, podia ser una bona manera de convidar a altres artistes a la festa. Per això, Cesk Freixas, Feliu Ventura, Miquel Gil, Vicent Partal, Núria Cardenes… van estar col·laborant amb nosaltres.

Has portat la teva música per diferents escenaris internacionals i recentment va fer una gira per universitats d’Estats Units (NY, Chicago, Columbia). Com reben la teva música fora de les nostres contrades?

És una cosa curiosa portar les cançons fora de les nostres fronteres, deixes caure alguns prejudicis… A la gent, evidentment, li costa entendre les lletres, perquè és una llengua que no es domina fora, però almenys et miren d’igual a igual, als ulls. Et miren com a una cultura de 12 milions de parlants, possiblement la cultura d’una nació sense estat més contundent i més forta de tot el món, amb una projecció mediàtica i cultural importantíssima i per això s’interessen. La situació política que es viu a casa nostra, genera curiositat en el públic. Una llengua com la nostra és més parlada que algunes llengües oficials de la UE. En altres llocs seria una llengua d’ús i normal, si no existissin els prejudicis de l’estat espanyol respecte a les llengües que ells anomenen “perifèriques”. És molt agradable poder explicar a gent de fora el que està passant quotidianament al nostre país. Sorgeixen moltes preguntes, sobre la independència, sobre la cultura… i això et fa sentir com una mena d’ambaixador, pots explicar la teva manera de veure el país. La llunyania et fa guanyar perspectiva, veure les coses una miqueta des de fora, i contrastar-ho amb altres cultures, amb altres maneres d’entendre el món, i això sempre és enriquidor.

A més de la promoció del disc #PAUALPALAU, estàs preparant disc amb temes nous?

Sí, estem preparant un disc nou però encara no sabem quan sortirà. Encara no tenim massa clar com serà el resultat final però ja hem començat a posar les mans en farina.

Et podrem veure el proper dissabte 14 de març al Barnasants, ens pots avançar algun concert més?

El 15 de març, l’endemà, estarem a Girona a la plaça Sant Feliu i després anirem fent diversos concerts pel país valencià, en diferents auditoris, cases de cultura, teatres… Anirem actualitzant l’agenda de la pàgina web.

Fa uns dies vas ser elegit per encapçalar la candidatura de Compromís a l’alcaldia de Torrent. Que suposa això per tu? Com encaixa aquest fet en la teva carrera com a músic?

Crec que encaixa d’una manera molt natural. En el meu treball artístic, la política sempre ha estat un ingredient importantíssim, he parlat sobre política, he cantat sobre política, he actuat en àmbits polítics… Hi ha un moment en què et planteges si tot aquest discurs que fas damunt d’un escenari no seria més coherent aplicar-ho a la vida real, sobretot en el municipalisme, perquè a mi el que m’interessava era el meu poble, era Torrent, era poder fer alguna cosa per les persones amb què convisc quotidianament, i per això he fet aquest pas. Hem deixat les bambolines enrere però no abandonem la música, seguirem compaginant les dues coses, crec que és possible, que es pot fer. D’alguna manera és fer una cosa que ja feia però passant a primera línia. La participació activa que tenia fins ara en els moviments socials del poble, simplement, la passo a primera línia de foc, a la política de Torrent.

Quins són els teus projectes per als propers mesos?

Ara mateix estic centrat en la campanya, una vegada han passat les primàries, perquè les eleccions són al maig. També estem presentat el disc #PAUALPALAU i fins als mesos d’abril/maig estarem fent concerts.

Moltes gràcies Pau, per haver-nos dedicat el teu temps, i molta sort en aquesta nova etapa!