EntrevistesEntrevistes Música

Entrevistem Tona Gafarot

L’entrevista d’aquesta setmana la fem a Tona Gafarot cantant i compositora de temes pop-folk. Amb ella hem parlat de la seva trajectòria i dels seus projectes de futur.

Foto cedida per Tona Gafarot – Autor: Xavier Mercadé

– A qui no et conegui, qui és Tona Gafarot?
Sóc una cantautora de 28 anys de Llambilles, Gironès que canto i componc temes d’estil pop-folk acústic en català i en anglès.

– Què et va dur a fer música?
Quan tenia 6 anys, els meus pares em van apuntar a solfeig i a piano al Conservatori de Música de Girona, on hi vaig estudiar sis anys. A partir d’aquí, vaig començar una relació amb el món de la música que no ha parat mai: amb catorze anys vaig aprendre a tocar la guitarra de forma autodidacta; més tard vaig estudiar una mica de bateria, de teclat i de cant; i vora els 20 anys vaig començar a tocar i a cantar amb alguns grups de música. Però no ha estat fins ara que m’he sentit plenament realitzada musicalment parlant, donat que, just fa un parell d’anys, he iniciat el meu projecte més personal sota el nom de Tona Gafarot.

– Com definiries la música que fas?
La definiria com a música d’autor amb una clara base d’estil pop-folk, amb certs aires de bluegrass i de folk americà, representats per unes tècniques guitarrístiques, un treball de veus i una instrumentació 100% acústica. El meu estil compositiu, a més, deixa unes cadències, unes seqüències harmòniques i unes melodies força properes al pop clàssic d’arrel britànica.

– Què sents al pujar a un escenari?
És una barreja de nervis (cada vegada menys, però sempre n’hi ha), d’il•lusió perquè estic fent el que m’agrada, i també de certa preocupació per com anirà el concert. De totes maneres, cada concert és diferent, i el meu estat anímic pot variar depenent de cada context i situació. Un cop dalt de l’escenari, però, sempre acabo sentint més confiança; em centro amb les meves cançons i miro de transmetre de la millor manera possible el que vull comunicar al públic. I llavors, mica en mica, cançó a cançó, la complicitat entre els músics i el públic va creixent i això em causa una sensació meravellosa.

– Portes molts anys al món de la música i des de l’any 2011 amb l’actual format de duet acompanyada de Xicu Rovira, quina proposta ens presenteu?
Efectivament, l’any 2011 vaig començar un duet acústic amb en Xicu Rovira, guitarrista i arranjador. Però de seguida vam créixer en nombre de components fins a formar una banda composta per baix, bateria i violí. De totes maneres, el nostre format és molt flexible i, per tal d’adaptar-nos a diferents escenaris, fem concerts tant a duet, a trio, a quartet com a quintet. El que sí que conservem en tots aquests formats és l’espectacle acústic, d’arranjaments senzills però rics, i l’estil viatger, ja que al llarg del repertori fem una passejada pel pop britànic, el folk americà, la bossa brasilera o els místics sons de l’orient mitjà.

– Als directes combines cançons en anglès i en català amb quin idioma et sents més còmode?
Fins fa poc, em sentia molt més còmode cantant en anglès, per dues raons: una, perquè em donava la sensació que les harmonies i melodies dels meus temes demanaven un so i un accent anglesos. Dit d’una altra manera, la sonoritat dels meus temes “casava” més amb l’anglès. L’altra raó venia donada pel fet que, cantant amb una llengua que no entenia tothom, les lletres de les meves cançons (sovint íntimes i personals) quedaven en certa manera camuflades, i semblava que no em despullava tant davant el públic. Però fa poc, entre la petició de moltes persones del meu de cantar en català, la comoditat de compondre amb la llengua materna i també la voluntat de voler provar com sonaven els meus temes en català, em vaig animar a fer-ho i la veritat és que em va agradar, com sonava. Així que ara combino les dues llengües i em sento igualment còmode amb totes dues.

– Què trobarem als teus directes?
Trobareu un ambient molt proper, familiar i distès. Trobareu cançons tendres i minimalistes al principi i més animades i rítmiques cap al final. Trobareu temes propis que tracten de l’amor i el desamor, de la força interior, del temps, del destí, dels músics o d’unes galetes blaves amb gust de nit d’estiu. Puntualment, hi trobareu alguna versió, segurament de Charlie Winston o d’Alanis Morissette. Però sobretot trobareu les nostres ganes de fer gaudir al públic del concert i de compartir amb ells allò que tant ens estimem: la música.

– Tens editada una maqueta amb cinc temes en anglès, de què parla?
Els 5 temes de la maqueta són:
Seismic Dawn (Alba sísmica): Parla de la força interior que tots tenim a dins i que no sempre sabem treure. Però un cop la descobrim, podem fins causar un terratrèmol amb les nostres passes!
Destiny’s Playthings (Joguets del destí): Els capricis de la vida poden prendre formes inimaginables! De vegades passen coses que creus que senzillament havien de passar, perquè sinó, no t’ho expliques…
Life in Emerald (Vida en maragda): El meu pas per Irlanda i la quantitat de coses boniques que hi ha vaig veure i viure.
Blue summer night flavoured biscuits (Galetes blaves amb gust de nit d’estiu): Us dono la recepta per fer unes galetes ben estranyes, però boníssimes. Ideals per ara l’estiu.
Turquoise bench (Banc turquesa): Records tendres d’infantesa. Records d’una dona amb un gran cor que em cuidava de petita i que va esdevenir com una “tercera àvia” per mi.

– On podem trobar-la?
Us la podeu descarregar gratuïtament al meu web: www.tonagafarot.com

– Per quan un disc?
Està bé que em preguntis això, perquè precisament aquesta setmana he fet un Verkami per a poder fer el meu primer disc. Aprofito, doncs, per demanar a qui llegeixi l’entrevista que, si li agrada la meva música, em pot fer un cop de mà com a mecenes del meu projecte musical, i a canvi, rebran una recompensa. Ho poden fer accedint a: http://www.verkami.com/projects/5354-1r-disc-de-tona-gafarot

– Com tens l’agenda per aquest 2013?
He començat la temporada amb un concert pel Dia de la dona, un altre dins el marc del Festival Strenes, i continuaré amb un concert a Riudaura aquest mes de maig. Ara, però, estic a l’espera de saber si podré assolir l’objectiu de Verkami per fer el disc i, si ho aconsegueixo, primer em vull centrar en la gravació.

– Què n’esperes del futur, musicalment parlant?
N’espero més oportunitats que ara. Espero que aquest món tan apassionant però alhora tan difícil que és el de la música es valori una mica més. Que no sigui tan difícil poder tocar amb unes condicions mínimes. Que hi hagi més portes obertes, més ocasions i facilitats pels grups emergents. Ments més obertes a nous artistes. Més intencions de trencar amb els monopolis musicals. En definitiva, espero que tots els músics tinguin les mateixes oportunitats i que, en general, se’ns reconegui més la nostra feina, sovint poc valorada.

– Què en penses de les xarxes socials i Internet?
Precisament, ara que parlàvem del futur, no hi ha cap dubte que són el futur. Crec que no s’han de veure com a un enemic sinó com a un aliat, i és que tot procés evolutiu té massa força per si sol com perquè algú el pretengui frenar. Internet és l’oportunitat de què parlava fa una estona, i obre més portes que no pas en tanca. La prova està en què actualment, tot músic recorre, en major o menor mesura, a les xarxes socials i a Internet. I si no ho fa, aquest músic no existeix. És així agradi o no i, per sort, a mi m’agrada.

– Volem donar-te les gràcies per la teva amabilitat i les facilitats que ens has donat per poder fer aquesta entrevista.

Voleu saber més coses de la Tona Gafarot?:
 Web: www.tonagafarot.com
 Facebook: http://www.facebook.com/tonagafarot
 Twitter: http://www.twitter.com/tonagafarot
 Youtube: http://www.youtube.com/user/tonagafarot
 Soundcloud: (Per a escoltar o baixar la seva maqueta) https://soundcloud.com/tona-gafarot

Comment here