EntrevistesEntrevistes Música

Entrevistem Narcís Perich

SISCO PIÑOL per auva!cat | 11/03/2013 

Avui parlem amb Narcís Perich, músic d’Alella que recentment ha publicat un nou treball discogràfic anomenat:

 “Un pas ferm”

Amb ell hem passat una estona per parlar de la seva trajectòria professional, del seu nou disc i com no, també ens ha explicat alguna anècdota.

Qui és en Narcís Perich?

Sóc jo! jeje! Poc més puc dir… Un músic, algú que fa cançons, i que les ha cantat per tot Catalunya -no sé si amb més pena o més glòria…- en els últims 10 anys, he publicat 6 discos… I en fi, una persona…
Recordes quan i perquè vas començar en el món de la música?
Crec que quan vaig veure, als 15 anys, un video dels Beatles: m’encantaven les cançons, i llavors vaig rescatar una vella guitarra de la meva mare i amb un llibre d’acords dels Beatles em vaig passar tot el Nadal tancat a l’habitació, cantant aquelles cançons.
Com definiries el teu estil musical?
Força a prop de la cançó, però amb un so potser més americà: folk, rock, pop, soul…

Què sents quan puges a l’escenari?
Encara –no ho puc evitar- segueixo sentint nervis, i això és bon senyal. A més de moltes ganes de tocar. Sempre sol ser especial.
Al llarg de la teva trajectòria musical, has actuat sol i fins hi tot durant una època acompanyat d’una banda molt nombrosa. Qui acompanya actualment a Narcís Perich?
Vaig deixar La Caravana de la Bona Sort (el grup que m’acompanyava) perquè volia obrir-me i tocar amb nous músics. Amb els anys he fet moltes coneixences i tenia possibilitat d’escollir i poder provar. Aquest disc el vaig gravar amb el músic David Soler, que ha fet de productor, i amb el cantautor novaiorquès Jonah Smith i la seva banda. Una banda de luxe. Evidentment, ells no seran als directes, però compto amb varis músics d’aquí. Segurament la cosa anirà variant però sempre tindré algú.
Fa pocs dies ha sortit al mercat el teu 7è disc anomenat “Un pas ferm”. Perquè ”Un pas ferm”?
El 6è. O sí, el 7è si comptem el primer disc que vaig gravar però que mai es va publicar. “Un pas ferm” perquè això de deixar la Caravana i veure què passava també m’ha portat en certs moments a la deriva, als dubtes… A més, he tingut unes males experiències personals, tot s’ha ajuntat, i amb el títol volia dir que depèn de mi tirar endavant, i que penso caminar amb pas ferm. Em torno a sentir fort.
Si ens tinguessis que “vendre” aquest disc en poques paraules, què ens diries?
És un disc molt ben parit! Jajajaja!! Bé, no ho sé, sincerament crec que ja no estic en aquesta etapa. Jo faig les meves cançons, i… qui el vulgui que el compri. Li estaré molt agraït!
Què té aquest disc que no tinguin els anteriors?
Musicalment, un so força imponent. La producció, la banda americana i els músics d’aquí… Tot està molt ben gravat. Fins ara no havia tingut la possibilitat d’esmerçar-m’hi tant. I després, diria que un missatge, com un tros de vida. Crec que aquest disc neix d’una experiència vital, força reveladora, i això ve de molt endins… Tampoc mai havia escrit lletres així.
De què ens parlen les cançons de “Un pas ferm”?
Com deia, recullen un testimoni de vida, i el què en queda, allò que reculls o aprens un cop has recorregut un intens camí, amb sotracs i potser males experiències. Cadascú té les seves, i ens deixen coses positives. Algun dia veus una petita llum, i el disc busca això, transmetre optimisme, alegria, amor…
Suposem que aquest nou disc vindrà acompanyat d’una nova gira de presentació, que hi trobarem als teus concerts?
De moment presentarem al Músiques Tranquil·les i al Barnasants en format reduït, amb en Dani R. Jones al baix i l’Alfredo Martínez a la guitarra. I més endavant començarem els concerts amb banda sencera. M’emociona només pensar que estaré a l’escenari amb músics com en David Soler. Crec que seran grans concerts i me’n moro de ganes!

Portes uns quants anys als escenaris, i això deu donar per explicar moltes anècdotes, ens n’explicaries una?
Doncs sí, vàries. Per exemple, a Esplugues, amb La Caravana, va ploure i l’organització va suspendre el concert –lògicament-, quan ja havien provat so i tot. Nosaltres, vam decidir agafar els amplificadors i la bateria i els vam dur a un porxo proper que hi havia, i vam fer el concert allà, per la gent que havia vingut. Va ser bonic. Ah, sí, i el baixista es va llufar allà sota i ens tronxàvem mentre cantàvem –crec que- “Els lladres”. Per cert, no vam cobrar aquell concert!

Què en penses de les xarxes socials i Internet?
Avui en dia, són gairebé l’única eina de promoció per els grups amb pocs recursos. També és cert, que amb tanta oferta costa més parar atenció a un grup en concert, però és el què tenim, i ho usem tant com podem.

Nosaltres a auva!cat, parlem de teatre, música i d’altres expressions culturals, ens podries respondre si et preguntem per:

Un llibre? 
No ho sé, algun de música… “Orquestration” de Samuel Addler, o el de les lletres traduïdes d’en Bob Dylan.
Una pel·lícula? 
Ben-hur, o Casablanca.
Una cançó? 
Moon River
Un disc? 
Nashville Skyline, de Bob Dylan.
Un grup o cantant de l’escena actual? 
The Felice Brothers

Et volem desitjar tot l’èxit del món i donar-te el nostre més sincer agraïment per haver dedicat una estona del teu temps amb nosaltres.

Comment here